Dimarts, 13 d'octubre de 2009 05:00 h

El PP surt de l'armari

El creixement imparable de l'independentisme, que aquests dies s'ha situat al centre de la opinió pública amb l'onada de consultes per la independència, ha provocat que diversos càrrecs del PP català hagin sortit de l'armari i finalment abracin la causa de la llibertat de Catalunya.

Des de la cúpula del PP ho negaran, però són diversos els militants populars que, a nivell local i contradient l'esperit espanyolista de la seva formació, han començat a treballar per la independència. Fa uns dies era el regidor del PP a Cardedeu, Alfredo Preñanosa, qui va abstenir-se en la votació de suport a les consultes enlloc de votar-hi en contra com manen els dictats de Sánchez-Camacho. La votació de Preñanosa no és la primera que feia de caire independentista, ja que el març passat va votar a favor d'una moció defensant el dret d'autodeterminació, i la direcció catalana del partit medita expulsar-lo.

Al cas de Preñanosa cal afegir-hi el de Pere Munel Casadesús, el darrer candidat del PP a Ripoll, que ja s'ha cansat de la formació espanyola, que 'no ha entès res' de la realitat catalana, i prepara una candidatura independentista 'que englobaria tant gent d'esquerra com de dretes, com és el meu cas'. Munell assegura que es pensava que la visió esbiaixada de Catalunya del PP 'es podria canviar des de dins del partit, però no va ser possible', i admet que la seva militància al PP va ser una equivocació.

Tal com informa ElRipollès.info, Munell encara no ha explicat amb quin partit prepararà candidatura, tot i que la seva pretensió de llista independentista que englobi dreta i esquerra el podria acostar a Reagrupament. L'exregidor popular convertit a l'independentisme no se n'ha estat de criticar CiU i ERC, als qui acusa d'haver tingut 'dues oportunitats per pactar en clau independentista i en canvi han prioritzat l'eix esquerra-dreta'.

A aquests dos casos cal sumar-hi la recent decisió de l'eurodiputat del PP català Santiago Fisas de demanar l'oficialitat del català a la UE, desmarcant-se així de la disciplina del partit i oposant-se novament als dictats del carrer Gènova. Aquests tres són només els primers casos d'una tendència que podria generalitzar-se. Els líders populars catalans haurien de plantejar-se la catàstrofe electoral que els espera si continuen predicant l'anticatalanisme en temps d'independència.