L'himne nebrerista
Al blog de Montserrat Nebrera no deixen de proliferar iniciatives i propostes de mà de la màxima representant i promotora del famós projecte polític 'sense nom' però amb el clar objectiu de canviar l'aparador polític català a les properes eleccions del Parlament si l'avinentesa es presenta possible. Una de les últimes novetats ha estat els drets d'una cançó que ha cedit al projecte un compositor i que, segons Nebrera 'ha inaugurat l’etapa en què cadascú s’haurà de preguntar: jo què he fet pel futur, per canviar les coses, pels nostres fills, per transformar la queixa en construcció?' La història comença quan Nebrera del blog llança als lectors la proposta 'li posem lletra?'
Aquesta pregunta ha generat més d'un centenar de comentaris! Els uns pensen que està molt bé el fet que s'hagi incorporat una melodia identificadora del nou projecte, ja que 'quan una persona vol presentar alguna cosa nova i regeneradora s'auto-imposa un llistó molt alt', tot i que la sintonia 'no inspira res nou ni regenerador'. Els altres rebaten aquesta 'modesta opinió' i fins i tot lapiden la proposta de l'ex-diputada del PP català convidant-la a endinsar-se en altres afers: 'Senyora Nebrera: que els del tripartit ens foten els quartos que amb la seva suor han guanyat els nostres pares. I vostè es dedica a posar música? Aviam si agafa el toro per les banyes!'. Altres, per contra, semblen preocupar-se per aspectes inherents a la iniciativa que semblen marcar el tret de sortida d'una polèmica de primer ordre: 'en la meva opinió, jo no posaria lletra. Si ho fem, entrem en altra dinàmica de discussió: EN QUIN IDIOMA!'
Després de capficar-se en l'assumpte, un lector sembla arribar a la solució: 'Crec que amb dues estrofes es resol l'assumpte. La primera seria en català. La segona en espanyol i amb un altre text, no amb la traducció de la primera estrofa. Això seria així perquè el català és la llengua pròpia de Catalunya i al meu entendre ha de figurar en primer lloc en tractar-se d'un moviment impulsat des de Catalunya. No obstant això, la presència de gairebé un cinquanta per cent de castellanoparlants a Catalunya i amb la intenció que el moviment social iniciat aquí s'estengui a la resta de l'Estat, li aporta sentit espanyol'.
Haurem d'estar atents per tal de saber com acaba la història, quina és l'opció lingüística per la que aposta Montserrat Nebrera i quin és el contingut, el fons, de la lletra d'aquest himne nebrerista.