La veritat del cas Centelles
La societat catalana ha començat la setmana perplexa amb la decisió dels hereus d'Agustí Centelles de vendre l'històric arxiu del fotoperiodista al ministeri de Cultura espanyol. Des del Principat no s'entén com pot ser que l'obra d'un cèlebre antifranquista com Centelles acabi a l'arxiu de Salamanca, l'històric magatzem de l'espoli franquista, per una absurda disputa entre la Generalitat de Catalunya i els hereus del fotògraf.Des de CiU ja s'han afanyat a qualificar de 'fracàs' les negociacions de Tresserras, quan en realitat els convergents són els principals culpables que l'arxiu de Centelles no hagi acabat a Catalunya. Amb la veu petita i lluny dels micròfons, els hereus de Centelles expliquen que fa més de vint anys que intenten vendre l'arxiu a la Generalitat, però durant la llarga nit cultural del pujolisme cap representant de Cultura va prendre's seriosament els oferiments de l'arxiu, la joia de la corona de la fotografia catalana durant la Guerra Civil.
Amb l'arribada a la conselleria de Tresserras la Generalitat va fer la primera aposta seriosa per comprar l'arxiu, però el ressentiment de la família de Centelles davant tants anys d'indiferència no ha pogut ser vençut pel Departament de Cultura. A més, a aquestes reticències de la família Centelles cal sumar-hi la fosca negociació duta a terme per l'assessor de la família, Joaquín D. Gasca, un personatge proper a la vicepresidenta De la Vega i altres alts càrrecs del PSOE.
El tal Gasca va aparèixer prometent a la família que l'Estat arreglaria el greuge infligit per la Generalitat al nom d'Agustí Centelles, que mai va atorgar la Creu de Sant Jordi al fotoperiodista quan va retornar de l'exili. Amb una negociació agressiva més pròpia del món del futbol que de l'àmbit cultural, Gasca va fer servir les seves males arts per intoxicar la família Centelles, molt vulnerable i dolguda sentimentalment amb la Generalitat, i apropar-la al ministeri de Cultura. A través dels seus contactes madrilenys, Gasca hauria seduït la família Centelles amb la promesa d'un bon tracte al conjunt expositiu i més calers per l'arxiu, provocant aquesta escandalosa subhasta de diner públic entre el ministeri i la Generalitat de la qual el conseller Tresserras no ha volgut ser còmplice.
Des del Departament de Cultura s'espera que el ministeri s'excusi per l'intrusisme en la negociació i tingui un gest per tal de mantenir la col·lecció a Catalunya. Sigui com sigui, el preu per conservar l'arxiu a Catalunya serà car, i a hores d'ara González-Sinde, Guardans i companyia deuen brindar pel gol a la Generalitat. Per ells el retorn de l'arxiu Centelles és una carta d'or que només jugaran a canvi d'importants cessions de la Generalitat en futures negociacions.