Dimecres, 29 de febrer de 2012 13:20 h

Homs, la vedette i l’astròleg

Francesc Homs és economista, polític i sobiranista. Ens deia ahir en la roda de premsa del govern que “si haguéssim tingut el govern de la caixa no tindríem dèficit”. Ho deia en resposta al ministre Montoro que per enèsima vegada ens vol carregar els neulers del dèficit. 
 
Xavier Sala i Martin és economista  i es declara, sense complex, independentista català . Podem sentir-lo dir coses com “hem descobert que l’autonomia era una farsa”  que “una sortida és un altre país” . Amb el to satíric que el caracteritza diu que hi ha dues constants universals, una la velocitat de la llum i l’altre el dèficit fiscal català , que sigui com sigui sempre és del 8%, per la qual cosa, un pacte fiscal amb Espanya serà una presa de pèl.
 
Santiago Niño Becerra és economista independentista, tot i que això últim ell encara no ho sap. El desespera l’espoli fiscal que pateix Catalunya, la solidaritat imposada “no es pot obligar a ningú a ser solidari, se n’és o no se n’és” diu. El treu de polleguera que Catalunya tingui un benefici real però que comptablement tingui pèrdues, que cada vegada siguem més pobres, haguem de fer més esforç i que inversions que es fan a altres a comunitats autònomes es facin amb els nostres diners. Opina que el president Mas  hauria de plantar-se  a Madrid i fer com Margaret Thatcher  quan es va plantar amb Europa i va reclamar “I want my money back””  - que ell tradueix per un: vull els meus diners-.
 
En el món dels economistes, Homs  és conegut per la seva metàfora dels ous grossos i rossos de la gallina estatutària, en Sala i Martin és considerat una vedette i en Niño Becerra, malgrat el nom d’aparença taurina, li diuen l’astròleg.
 
En Niño i en Sala llueixen un look peculiar. En Niño fa previsions sobre economia global quasi catastròfiques, que per sort no encerta del tot, i en Sala té alguna visió hores abans de que es produeixin les catàstrofes macroeconòmiques a Europa. Tots dos són professors, tertulians mediàtics, i reneguen de la política, tot i que en fan cada dia sense ser-ne conscients. Però el què és més important, tots dos,  a més de fer pedagogia, donen receptes sobre com resoldre els problemes, ens agradin o no.
 
Homs porta un look clàssic, també fa previsions catastròfiques, fa pedagogia  i  és portaveu del Govern –i per tant mediàtic-. El que no fa però és aportar solucions al problema, a una situació catastròfica que tenim i ens espera,  i es limita a respondre amb timidesa a les agressions d’un gobierno de España que ni escolta ni paga. El senyor Homs hauria de prendre exemple de la vedette i l’astròleg, perquè el país ja comença a estar tip de romanços.