Diumenge, 26 de febrer de 2012 05:00 h

Salvador Alemany il•luminat per Junqueras?

A vegades passen coses a la vida que ens la capgiren. Tothom ha sentit parlar de visions, de revelacions, i altres fenòmens que han calat en persones prou importants per influir en l’esdevenir col·lectiu. Moisès n’és un exemple ancestral.

L’antecessor de Josep Piqué en la presidència del Cercle d’Economia,  Salvador Alemany,  després de la  conferència d’Oriol Junqueras a la seu del  Cercle la setmana passada, es va acomiadar del president d’Esquerra, lloant la seva intervenció. “La millor conferència que he sentit en anys” va sentenciar Alemany, no queda clar si per una arrencada de sinceritat o per un excés de bones maneres. Un periodista atent al comiat va aixecar la cella. 

Si la declaració d’Alemany responia a una arrencada de sinceritat la cosa prometia. Que Salvador Alemany hagi reaccionat davant les raons de Junqueras és una molt bona noticia. La “conversió” no és una cosa menor, Alemany és el president del  Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) - que és el consell assessor en matèria econòmica del Govern- i el president d’Abertis. Potser les paraules de Junqueras havien fet forat en el compatriota Alemany. De fet, en la seva intervenció, Junqueras, havia esperonat la concurrència a treballar per a aconseguir “que la raó que sempre hem tingut resulti evident a la resta dels nostres compatriotes”. Les paraules de salvador Alemany omplen d’esperança a la bona gent que aspira a l’estat propi.

Tot plegat però, també podia ser un excés de bones maneres. Un repàs a la història recentíssima ens alerta que el Cercle d’Economia va ser la gran institució absent a l’acte de l’Ateneu Barcelonès dit “Missatge dels quatre presidents”, en el que, segons l’Ateneu, es va produir un “clam unitari pel concert econòmic per a Catalunya”. També cal recordar que, molts dels prohoms del Cercle d’Economia són alhora membres i precursors -el mateix Salvador Alemany n’és- del Forum Puente Aèreo, un lobby del poder econòmic que viu, sobretot, dels governs. Viu de les tarifes elèctriques, dels peatges, dels preus de l’aigua, del gas, dels productes petrolers, de l’obra pública..., i sobretot, necessiten l’estabilitat i el manteniment dels ponts entre Espanya i Catalunya. En definitiva el seu negoci s’aposenta en l’espoli a Catalunya.

Molt de poder junt, molta capacitat d'influència,  i massa interessos per rendir-se fàcilment a la raó. El temps ens ho aclarirà.