Les aventures d’Arturmassix en la Ibèria de Marius Marianus
En un racó d’Ibèria...Any 2012 dC. A les terres de Valentia governava Titus Fabra, a les illes Baleàriques el cruel llibert oriental Bauzanes. Tot el país del ibers havia caigut en mans de Marius Marianus, tot?, no, el nordest peninsular resistia heroicament, bé heroicament, heroicament... Valentament? Fermament? Amb il·lusió!!. En fi, resistia a l’invasor.
Després dels nous atacs a la llibertat dels catalans que com cada Veneris dies havia engegat l’imperi, el cap Arturmassix decideix que ja n’hi ha prou i que cal plantar cara heroicament, bé heroicament, heroicament..... valentament? fermament? amb il·lusió!! a tanta agressió, pel que amb veu ferma i clara crida:
- Que vingui el druida Panorhomsix.
- Oh! gran cap ( i quan vull dir cap em refereixo a “jefe” però també a una de les testes més ben pentinades de la tribu) tu diràs el que vols.
- Veuràs Panorhomsix, com ja han fet els Bascons i els Tartessis, després de tanta agressió a les nostres competències, a que ni ensumem les inversions en aqüeductes, que em diuen que la Via Augusta la paguem a Abertix, a més amb el Cèsar Marianus proclamant que vol recentralitzar l’imperi, he decidit, doncs jo de manar mano una estona, d’actuar davant de tants greuges que amenacen la nostra existència com a poble, abans que el cel no caigui damunt dels nostres caps. Apa!! Ves preparant la poció que ens fa invencibles.
- Bé gran cap (en tots els sentits, etc, etc) Arturmassix, d’acord hi estic d’acord i ja m’esperava el que em dius, per això he consultat en Mascollellix i m’ha dit que, com Roma se’ns enduu tot els impostos, a caixa no queda ni un clau per comprar els ingredients de la poció, i que precisament hem demanat un crèdit a Roma per poder pagar les llavors per poder tenir collita per seguir pagant aquests impostos a Roma. A més també he parlat amb el nostre ambaixador Duranix i diu que tampoc n’hi ha per posar-se així i que amb els romans sempre es pot rascar una cosa o altra.
- Panorhomsix, que alguna cosa he de fer! Que fins el vell cap Pujoledatdepèdrix demana fermesa, que al poble està plegant tothom, el peixater Ordralfabètix, el ferrer Esautomatix, fins l’Obèlix s’està sense fer menhirs.
- Ja ho tinc!! Com el Tractat signat amb Roma, bé el que en va quedar, no fa gaire que el tenim i encara déu estar en garantia, convocarem els druïdes del gran Consell de Garanties i ens faran un informe i ens diran que hem de fer.
- Molt bé, pit i c.... anuncia-ho a tot el poble, que vegin com en som de ferms. Un informe! Romans, us cagareu a la toga!! I quan tinguem l’informe com a bons ibers que som resistirem a l’invasor heroicament, bé heroicament, heroicament..... valentament? fermament? amb il·lusió!!
- Per cert gran cap (en tots els sentits etc. etc) no has pensat mai en fer una unió dinàstica amb Flavia Alitia Camatxus? Ens estalviaríem molts mals de caps.