Dimecres, 2 d'octubre de 2013 05:00 h

Jordi Graupera, la lucidesa “brutal”

Graupera fa temps que demostra la seva capacitat intel.lectual a les tertúlies de Rac1, el filòsof sens dubte ha demostrat ser un dels tertulians més lúcids i documentats del panorama d’opinadors del país, fet que uneix a una capacitat de comunicació lloable. Aquest dimarts ha tornat a mostrar a can Basté que no s’arronsa i que a un quart i mig de quatre de la matinada les neurones li funcionen a ple rendiment, tant que ha planxat un catedràtic, un director de diari, un periodista de la corda de Lara i al pare de la tercera via, tot sense despentinar-se.
 
Quatre contra dos
 
Després del debat sobre la viabilitat de la independència de Catalunya entre Francesc Granell, catedràtic de la UB i autor de l’article “Cataluña sería un estado fallido como Somalilandia”, i Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis, el periodista Albert Montagut – exdirector del desaparegut diari ADN, participat majoritàriament per José Manuel Lara-, ha sentenciat que ja era hora d’un debat real que posi davant de la il·lusió de l’independentisme el pragmatisme de Granell. Pepe Antich al seu torn ha subratllat els punts de desunió dels dos convidats basats en la creença de conseqüències desastroses de la independència o no, i Rafael Nadal ha defensant el consens i la tercera via fins extenuar l’oient.
 
No ens deixem enredar, l’independentisme és pragmatísme
 
Graupera ha respost Montagut que l’independentisme és “un pragmatisme contra un essencialisme” i fins i tot un “regeneracionisme per Espanya”, perquè amb la desaparició de Catalunya a la casta espanyola se li acaba l’excusa de Catalunya.
 
Granell, un catedràtic poc documentat
 
El filòsof ha volgut analitzar i rebatre els arguments de Granell a qui ha acusat de plantejar un “discurs impropi de l’altura del debat”, de no aportar cap dada, de no haver-se documentat, i d’aportar només un argument amb dues conseqüències: amb la independència Espanya ens farà la vida impossible  i això comportarà l’aïllament internacional i tindrà conseqüències econòmiques desastroses com un descens del PIB del 30%. Però, d’on ho treu això? ha demanat Graupera.
 
Ara va de dades i no de creences
 
Graupera ha continuat assegurant que al revés d’Antich, ell vol parlar de dades i en l’àmbit econòmic s’ha referit a l’article de Pol Antràs que planteja que en el pitjor dels escenaris, amb un boicot d’Espanya d’un 80% dels productes, considerant l’efecte frontera i una eventual sortida definitiva de la UE, l’impacte sobre el PIB en una Catalunya independent seria equivalent al del dèficit fiscal actual.
 
Que els arguments de l’unionisme i les terceres vies no ens facin perdre el sentit comú
 
Pel que fa a les institucions internacionals Graupera ha plantejat un escenari abans de la independència on prima el mantenir l’estabilitat i l’incentiu és vetar Catalunya, i un escenari després de la independència on l’incentiu es capgira i el que prima més és acceptar Catalunya  en el seu nou estatus abans que ofuscar-se en vetar-la. També ha demanat si els economistes del no a la independència han calculat l’impacte econòmic de vetar Catalunya, perquè podria ser, ha a suggerit, que l’impacte del veto fos pitjor per Espanya i la UE, que el d’acceptar-la. I en aquest cas quin marge té Espanya? Ha demanat.
 
Les terceres vies o la rendició com a única sortida
 
Graupera  ha continuat argumentant que quan parlem d’independència hem de comparar-ho “amb l’statu quo i no amb un món de flors i violes que ens agradaria que fos, amb una Espanya confederal en la que tots ens fem petons i abraçades”, perquè la realitat és molt diferent - dèficit fiscal, Aguirre afirmant que Catalunya és propietat d’Espanya i un escanyament financer i inversor bestial-, i amb quina hipòtesi es demostra que això no és premeditat? S’ha demanat i ha afegit: “quin confederalisme, federalisme i terceres vies podem pactar que no sigui rendir-nos com a única sortida, com ha dit Granell?”
 
Catalunya dins d’una gàbia  
 
Per cloure, Graupera ha  dit que: “si és impossible la independència i això és una gàbia i el màxim que podem aconseguir és un àpat millor, la única manera d’aconseguir l’àpat millor dins la gàbia, és aconseguir com sigui possible la independència”, perquè Espanya només ha reaccionat amb l’amenaça independentista. I per l’estocada final, s’ha demanat: Per què el professor Granell i gent com ell argumenta amb especulacions  i sense aportar dades, de manera que si fins i tot tingués raó, l’únic que fa és perjudicar els interessos del pacte confederal que demana?
 
 
 
Gran, molt gran, en Graupera.