Vuelvo con ellos, para que tú no vayas
Jordi Fexas
Si el 2008 el missatge a Nicaragua era apel·lar a la por perquè la gent anés a votar, amb allò del “Si tu no vas, ellos vuelven”. Cinc anys després el seu missatge és brindar amb els espantalls que brandava llavors, però aquest cop per impedir que es vagi a votar.
Llavors ens volien atemorir si no anàvem a votar, i ara perquè hi volem anar. Ahir feia servir el PP per espantar i avui brinda amb ells per acollonir-nos.
El llenguatge de la por i l’amenaça no és nova i ni exclusiva dels que jauen avui a la Moncloa. Sembla quelcom intrínsec, atàvic de la cultura política espanyola en democràcia, i en absència d’aquesta ja no en parlem.
El 2008 a Catalunya l’eslògan de la por va funcionar i va encimbellar al paradís castís la que va ser la ministre de les bombolles(les dels ministeris de defensa i d’habitatge), Doña Carmen Chacón, amb un resultat avui impensables. Cinc anys més tard tot ha canviat prou perquè els catalans vulguin votar precisament per no haver de suportar més ningú que els atemoreixi. És a dir per viure en pau i en democràcia, que precisament per això es va inventar. Perquè la gent parli, dialogui i si convé voti i no calgui amençar, insultar, menysprear ni atemorir aquell que no pensa com tu.
Estarem d’acord que “la foto de les Açores” de l’unionisme català és per apretar a correr, no tan per allò que legítimament puguin defensar, sinó per la baixa qualitat democràtica del seu missatge, discurs i acció política que ens acaba empobrint encara més la raquítica democràcia que ens ha tocat .
Intentem però veure el costat graciós i positiu de la cosa i fem nostre l’eslògan “Si tu vas, ellos no brindan”