Dijous, 30 de gener de 2014 05:00 h

Cardús posa el dit a la nafra del “Polònia”

En un article d’aquest dimarts al diari ARA Salvador Cardús fa una metàfora del poder equiparant-lo a un gran iceberg on la part oculta, la submergida, és el poder que mai està sotmès a la valoració pública – món econòmic, mediàtic i l’aparell burocràtic de l’estat-,  mentre que la part que emergeix, representat per la classe política, està condicionat pel poder ocult  i per la valoració de la ciutadania que confia en les seves institucions i espera que aquestes treballin per l’interès general i evitin les pressions del poder ocult contrari a aquest interès.
 

 En aquest sentit, Cardús destaca la grandesa dels temps en que els ciutadans marquen el rumb de la política, com ara quan una Via Catalana “s'imposa a un àpat de 260 poderosos reunits a Fonteta, convidats pel seu caçador de majordoms”, i subratlla que el poder polític sol ser l’ase dels cops de tots els conflictes actuals, sovint de forma  merescuda, però que també sovint és calumniat i, en conseqüència, se’n debilita la seva autoritat.  

Cardús afirma que “és significatiu que, a la sàtira política -aquí i a Polònia-“, només es dispari contra el poder polític i molt poc contra els poders fàctics o a allò que mou els sentiments i les voluntats populars, i ho atribueix a que “és fàcil fer la crítica despietada de qualsevol polític sense risc de rebre'n cap conseqüència, mentre que és molt delicat tocar poders fàctics -i, no cal dir-ho, poders populars- i no sortir-ne escaldat”.
 

El sociòleg alerta també que si “a causa d'un excés de temperatura” el poder polític entra en una fase de desglaç, “els poders ocults comencen a emergir a la superfície i es veuen sotmesos també a l'escrutini públic” i, en conseqüència, la ciutadania perd el “seu principal instrument de control sobre aquests poders”. Cardús assegura que ara estem en època de desglaç i que als poders fàctics “se'ls comencen a veure les vergonyes”, mentre que el poder polític, “molt erosionat, no és capaç de domesticar-los” i recorda que una classe política respectada i honesta és la que fa legítim el control d’aquest poder ocult.