Dijous, 9 de gener de 2014 05:00 h

Llanos de Luna es defensa: “només porto roba de Zara i Mango”

La delegada del govern espanyol a Catalunya ha assistit a la conferència del Ministre Margallo d’aquest dimecres al fórum Tribuna Barcelona, una conferència, com dirien al  Moianès “d’antes”, soporífera i malaguanyada pels pidolaires de la tercera via, ja que Margallo ha tancat la porta a cedir en res. Les cares llargues dels empresaris i emprenedors del BOE eren evidents davant el discurs i les respostes sobre l’afer “intern” del ministre d’exteriors. Malgrat els esforços del nou director de La Vanguardia, Marius Carol, per arrencar alguna cosa que doni una mica d’esperança a l’immobilisme, Margallo ha estat gasiu en extrem.  
 
Potser un símptoma dels malts temps que viuen els defensors de l’estatu quo és veure el conde de Godó assegut  a la taula presidencial d’esquena al ministre -amb el seu problema de coll és una mala passada fer-lo seure al revés-, que ha aguantat les embranzides ministerials sense treure’s les ulleres fosques durant tot el dinar. Migranya?. I també a l’eterna exdiputada socialista propulsora de les trobades econòmiques de S’Agarò, Anna Balletbò, somrient a Margallo tres taules més enllà d’on era Miquel Iceta.
 
Però no ens desviem de la qüestió principal, la nota alegre de la jornada l’ha aportat la delegada de la croada contra els ajuntaments catalans  - la delegada de les 200 demandes només el 2013-, quan ha mostrat el seu cantó humà i després de la conferència-dinar ha aprofitat una trobada casual amb la premsa per desfer-se d’una espina mediàtica que tenia clavada des de l’abril de l’any passat, en declarar que “és important que hi hagi pijos i rics, són els que gasten”. De Luna ha deixat clar que es van tergiversar i manipular les seves paraules i ha assegurat que ella no coneix el què és “una boutique”, perquè pantalons, camises i jaquetes, les compra a Zara o a Mango.
 
Tampoc no ens podem estar d’assenyalar la nota més biològica de la trobada, la protagonitzada pel seguici del ministre format, entre d’altres, per Millo, Cornet, Moragas, i altres súbdits d’origen català, que com un  perfecte banc de peixos de la mateixa espècie, nedaven amb total sincronització i de forma polaritzada al costat d’un ministre cada cop més exterior.
 
 
Amb tot, la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, acompanyada per Rita Marzoa, han estat unes de les cares públiques defensores de la democràcia més dignes.