Els suplements de La Razón

6

( 7 vots )

 Carregant

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

Les estrelles mediàtiques properes a Catalunya Sí que es Pot, com ara Jordi Évole, qui va ser temptat per la confluència per encapçalar la llista, fan com el seu partit: situar-se per sobre del bé i del mal. Évole utilitza la tribuna que li dóna El Periódico per exercir de semi-Déu i explicar les trampes que ens depara la vida. Malgrat vendre’s com un reporter d’investigació, dels que s’arrisquen per explicar la veritat, Évole és incapaç de decantar-se quan arriba la qüestió nacional. El mateix dilema d'Iniciativa i tota la cohort de defensors de les causes perdudes del món... menys de Catalunya. El periodista de La Sexta reparteix llenya a tothom, en un intent de quedar bé, a la vegada, amb tothom. Una espècie de crida al ‘seny’ com la que fa Unió. I aquestes crides al ‘seny’ ja sabem quins interessos porten al darrera.

Tant El Periódico com El País, ja en plena campanya electoral, porten força dies vomitant exabruptes a tort i a dret contra Catalunya. D’entre tots, la mentida més pietosa que hem llegit és la notícia on Pedro Sánchez s’autoproclamava ahir “catalanista”. Avui en un altre diari espanyol deia que s’obria a donar suport a Rajoy si suspenia l’autonomia catalana. Tant El País com El Periódico, ambdós de la mateixa tendència ideològica, venen empesos per una forta crisi econòmica que ja porta anys afectant la qualitat del producte final. Les tintes de les plomes d’escriptors i personalitats de pes d’El País que feien passejar-se amb orgull els joves universitaris que volien vantar-se d’intel·lectuals, fa temps que han estat substituïdes pel viscós líquid que deixen anar els calamars per defensar-se. El País ha passat a ser un suplement més de La Razón.

Els articles matussers del director d’El Periódico, Enric Hernández, que ha entrat en una espècie de batalla contra el món, porten dies causant reaccions infinites a les xarxes. El cert és que més enllà de les cites dels personatges mediàtics propers al PSC, a Hernández li costa obtenir els RT dels seus treballadors. La deriva dels diaris d’antuvi anomenats ‘progressistes’, els han reduït a mers pamflets dignes d’amagar a l’interior de les pàgines d’Interviú, quan probablement anys enrere fóra al revés. Ni tant sols La Vanguardia ha estat tant radical contra Junts pel Sí, el president Mas o l’independentisme. La crisi ha afectat a tothom, i la competència entre els mitjans de l’odi cada vegada s’ha tornat més ferotge. El lleó de Pedro J. Ramírez s’albira amb el seu ‘El Español’, i al final, els únics que sortiran perdent serem els catalans, que tindrem un altre diari que ens anirà fotent coces dia sí dia també. Com si no en tinguéssim prou ja.

6 comentaris

Imprimir Enviar