Divendres, 4 de desembre de 2015 05:00 h
Carregant
Moltes vegades es diu que els polítics i els ciutadans tenen poc a veure, sobretot quan es parla de l'hostilitat d'Espanya cap a Catalunya. És evident que l'argumentació és fàcil de debatre perquè són els mateixos ciutadans els que escullen els seus representants polítics. Però sempre, en clau humanista, s'ha volgut separar el maltracte que perpetua l'estat cap als catalans de la idiosincràsia i pensament dels seus habitants. "Espanya no ens odia, són les seves institucions i el seu govern..." però fixem-nos en les següents dades:
A la tercera onada de l'Estudi General de Mitjans (EGM) ens adonarem quins són els principals referents periodístics que creixen a Espanya i hi ha per arrencar a córrer ben lluny.
La Cadena Ser, tot i que segueix líder, perd audiència i qui fa una crescuda espectacular és la cadena eclesiàstica de la COPE, amb Carlos Herrera liderant els matins, que es consolida com a segona ràdio de l'estat superant, de llarg, els 2 milions d'oients. No cal explicar als nostres lectors quina és la dura línia editorial de la COPE i quin és el perfil d'Herrera.
També és molt preocupant que Federico Jimenez Losantos segueixi escalant posicions amb esRadio superant els 400.000 oients.
No cal dir que a Catalunya són ambdues ràdios molt minoritàries i qui lidera les audiències és Rac1 amb més de 800.000 oients i Catalunya Ràdio amb més de 600.000 oients.
Una realitat que ens apropa una mica més al perfil ideològic que té Espanya i la seva gent. Més motius encara per crear el nostre estat independent.