La Sexta intenta aixafar sense èxit Artur Mas i David Fernández
Com ja és habitual en els últims mesos, l’independentisme té un paper residual en les televisions espanyoles a les portes del 27-S. Només La Sexta es digna a donar veu a representants sobiranistes, però malgrat tenir sempre posada la careta de ‘progres’, cada vegada se’ls veu més el llautó unionista i espanyolista. Les últimes proves: les entrevistes a Artur Mas aquest diumenge i a David Fernández aquest dilluns.
El xoc entre el president Artur Mas i la periodista Ana Pastor va ser tota una lliçó magistral d’ella de com no fer una entrevista. Amb afany de protagonisme i ganes de fer-se la incisiva, Pastor va malgastar un temps preciós intentant fer dir a Mas el que ella volia. Per exemple, li va insistir més de deu minuts perquè digués que no li interessava comptar vots en els comicis, només escons, i també va perdre temps per pressionar-lo perquè afirmés que Catalunya pot quedar fora de la UE si es declara independent. En cap dels casos se’n va sortir, però després de les explicacions de Mas, ella feia una mena de conclusions-titular on interpretava el que volia: “Bueno, ya veo que usted no quiere contar votos, solo escaños”.
El moment estel·lar de l’entrevista va venir quan ella li va preguntar que digués tres riscos de la independència. Mas li va contestar, però li va etzibar: “¿Me preguntará también por las ventajas?”. Ella va respondre de manera instintiva: “No, las ventajas... La propaganda, aquí, no”. Les vergonyes, al descobert, ja que per Pastor, els riscos són informació i les avantatges com que per ella són falses, propaganda. I per si algú no les havia captat, Mas va destacar-ho: “¡Ah, las ventajas es propaganda!”. Ella, irritada, es va defensar perdent els papers: “Las preguntes las hago yo, no me gusta que me digan lo que debò preguntar”.
El vergonyós tracte de La Sexta amb polítics sobiranistes no acaba aquí, perquè aquest dilluns el programa Al Rojo Vivo ha convidat al plató a David Fernández, a banda de Carme Chacón. L’ha tingut més de mitja hora a l’estudi, però només li ha donat veu en un parell d’ocasions per intentar fer que contribuís a l’escarni a Convergència per la presumpta corrupció –amb l’ajuda de Chacón, Paco Marhuenda i Anna Grau, també convidats- i per intentar-lo dissuadir de sumar amb Junts pel Sí per continuar amb el procés. Un bombardeig sense èxit, vaja. Durant tot el programa, l’exdiputat de la CUP ha hagut d’aguantar incomptables interrupcions i canvis de temes sobtats en el programa difícils de seguir per l’espectador.
De donar-li la veu, a interrompre la discussió per connectar amb Eduardo Inda -com si es tractés d’un enviat especial a algun lloc- per difamar contra CDC. D’allà, a un corresponsal que informava sobre el cas Púnica, d’allà a una altra per informar de les novetats entre Hongria i Sèrbia. Quan faltava un minut per la fi del programa, li tornaven a donar la veu perquè opinés sobre la crisi dels refugiats molt breument i l’ignoraven per acabar el programa quan ell aixecava el dit per demanar la paraula en resposta al que Carme Chacón estava comentant sobre el mateix tema. En tot cas, les entrevistes a Mas i Fernández han estat dues oportunitats perdudes perquè l’independentisme català s’expliqués davant l’Estat.