Dilluns, 31 de març de 2008 05:00 h

Qui sobra al PP?

Continua la guerra interna dins el PP, ara ja estesa a diversos fronts. Si a Madrid Gallardón i Aguirre estan a l'expectativa esperant el moment en què Rajoy salti, a Barcelona la tensió continua instal·lada entre els populars catalans.

Els resultats del 9-M, defensats com a meravellosos i estratosfèrics segons l'argumentari repartit als populars, han provocat una decepció enorme entre la cúpula de líders populars, massa crescuda per tan poques quotes de poder acaparat. Davant la sonada derrota a les espanyoles, el partit navega entre un mar de piranyes apunt per cruspir-se l'actual direcció i els quatre continuistes que, enyorant el lideratge d'Aznar, s'apunten a Rajoy bombant tanta aigua com poden d'un vaixell que naufraga. A Catalunya, Daniel Sirera ha sortit del pas declarant que no cal renovar res, i assegurant que no es pot canviar "a la primera de canvi". Per Sirera, no és bo renunciar a les pròpies conviccions perquè les eleccions hagin anat "una mica malament".

El líder dels populars catalans, però, no se n'està de carregar contra militants del seu propi partit, en concret contra Montserrat Nebrera i els pocs Piquetistes que encara queden al PPC. En referència a les declaracions de Nebrera demanant que "s'amaguessin" aquelles cares del PP que "provoquen rebuig", Sirera ha estat taxatiu i visceral: "Els que sobran són aquells els que diuen que sobra algú".  Tot un dard enverinat cap a Nebrera, la personificació del sentit comú a les files dels populars. Un sentit comú que al PP de Catalunya té les hores comptades.