La democràcia de Bono
A vegades el progressisme dels socialistes queda en un no-res davant la nostàlgia franquista que exhibeixen alguns dels seus barons. Un d'ells és José Bono, actual president del Congrés dels Diputats, ex-ministre de defensa espanyol i un dels nacionalistes espanyols més acèrrims.Pel socialista Bono, la llei de recuperació de la memòria històrica no té validesa als seus regnes. Al Congrés dels Diputats del qual és president, les polítiques per retirar els símbols feixistes no s'aplicaran, i Bono no permetrà que es retirin els retrats dels presidents franquistes del Congrés. Bono considera "innecessària" la retirada, al·legant que formen part de la història d'Espanya. Amb la xuleria que el caracteritza,, Bono va assegurar als membres de la mesa que "els retrats no es trauran" rebutjant així la proposta de Joan Herrera per tal de netejar la sala de l'herència feixista.
Aquest "passar-se pel forro" la llei de memòria històrica ha agradat als diaris de la caverna. Així, els mitjans de l'ultradreta celebren la decisió del president de la Cambra espanyola, assegurant que "ha frenat la iniciativa de forma extraordinàriament sensata" ja que la història "no admet manipulacions". No ho oblidem, aquest personatge, més propi del segle passat i la grisor de la dictadura, és un dels pilars del PSOE que ens ha de permetre desplegar l'Estatut i obtenir un nou finançament. Amb interlocutors així, no ens ha d'estranyar que s'anul·lin les comissions bilaterals.