Dimarts, 8 de juliol de 2008 05:00 h

Els intel·lectuals de Franco

Després de trenta anys de democràcia, la societat espanyola continua donant per bones una sèrie d'actituds i valors impròpies del món civilitzat, i que només s'entenen després de quaranta anys de tenebres franquistes. Així, per exemple, els mitjans espanyols continuen tractant als partits catalans, bascos i gallecs de "nacionalistes", quan la fúria i l'odi amb què PP i PSOE defensen les suposades arrels mil·lenàries de la nació espanyola superen en visceralitat i malícia qualsevol proclama autodeterminista de les nacions històriques. Però no, per ells els "nacionalistes" només som nosaltres.

Aquests dies, la meitat d'aquesta Espanya que per afirmar-se a si mateixa necessita atacar catalans i bascos s'està adherint al manifest per la 'llengua única' -continuant amb els tics imperialistes i monolingües- i des del PP fins a l'emissora privada Telecinco s'afegeixen a la infàmia d'un grup de suposats intel·lectuals -ara resulta que al desert del pensament espanyol, els intel·lectuals es compten a milers- que a hores d'ara no saben encara quines són les llengües veritablement perseguides a l'Estat.

L'última relíquia en afegir-se al manifest ha estat la Fundació Francisco Franco, una adhesió amb molt simbolisme. Aquestes són la mena d'adhesions que descriuen quina mena d'Espanya volen, els "intel·lectuals" del manifest:  l'Espanya franquista que perseguia les llengües històriques i imposava el castellà -per molt que el Borbó digui el contrari- l'Espanya feixista i autoritària, la d'una grande y libre que basava la seva grandesa i la seva llibertat exterminant la dissidència.