La selecció no sap Els Segadors
La lloada i triomfadora selecció espanyola de futbol, més coneguda per 'la Roja', no és perfecte per alguns dels més acèrrims defensors de l'espanyolisme. L'himne que sona abans dels partits no pot ser cantat pels seus valents jugadors degut a un simple fet: no té lletra. Per aquest motiu, els jugadors que es vesteixen amb la samarreta espanyola, molts catalans, miren enlaire mentre, muts i a la gàbia, veuen passar la càmera que els immortalitza per sempre. Al costat dels espanyols s'hi troben sovint molts combinats que fan retronar els estadis amb el cant del seu país en una mostra de patriotisme que s'uneix amb la passió que es desprèn de les grades.Aquest costum espanyol, la de no badar boca quan sona el l'himne, sembla però que ha traspassat fronteres. Una bona mostra es va viure el passat dimarts en el tradicional partit nadalenc que cada any disputa la selecció catalana amb una selecció que, enguany, va ser Hondures. L'interès per veure Puyol, Valdès o Busquets refilar Els Segadors, era gairebé el mateix que el propi partit, però la desil·lusió fou majúscula al veure que aquests joves i vigorosos atletes emulaven els seus temps amb 'la Roja' i passaven olímpicament de l'himne de Catalunya. Serà vergonya? Ignorància? Poc esperit patriòtic? Costums espanyols? El cert és que dels onze alineats per Johan Cruyff, curiós seleccionador català que parla un maldestre castellà, només Damià Abella, jugador de l'Osasuna, va ser capaç d'entonar els acords de l'himne nacional.