El president del govern espanyol i secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, ha anunciat aquest dissabte al Comitè Federal del seu partit que no repetirà com a candidat a les pròximes eleccions espanyoles, tot i que té la ferma determinació d'esgotar la legislatura. Ha proposat que sigui el Comitè Federal qui després del 22M fixi el moment d'activar el procés de primàries previst als estatuts del partit per escollir la candidatura als pròxims comicis. Entre els possibles candidats a substituir-lo hi ha el vicepresident espanyol Alfredo Pérez Rubalcaba i també la ministra de Defensa Carme Chacón, que ja ha fet un pas endavant postulant-se pel càrrec. El president espanyol ha assegurat que fins al final de la legislatura seguirà treballant i 'complirà els compromisos que ha assumir'. També ha demanat als seus companys de partit que 's'aboquin' a les eleccions del 22M. Llegir-ne més

La Sala 61 del Tribunal Suprem espanyol ha acordat aquest dimecres prohibir que la formació de l'esquerra abertzale Sortu s'inscrigui al Registre de Partits del Ministeri de l'Interior per participar a les eleccions municipals i forals del 22 de maig. La resolució, però, no s'ha aprovat per unanimitat, ja que dels setze magistrats tres han anunciat que presentaran un vot particular. Els magistrats han escoltat les tesis de la fiscalia i de l'advocat de l'Estat que han mantingut que la formació és una mera continuació de Batasuna, que busca fer un "frau de llei" presentant-se amb noves sigles i amb uns estatuts que incorporen una renúncia explícita de la violència. L'auto es farà pública en els propers dies.
Llegir-ne més

La ministra d'Afers Exteriors d'Escòcia i diputada de l'Scottish National Party (SNP), Fiona Hyslop, considera que els poders fiscals de Catalunya són un motiu 'd'enveja' pels escocesos, que no tenen capacitat de decisió en matèria de recaptació. 'Escòcia mira amb enveja Catalunya i els seus poders fiscals', ha assegurat Hyslop en una entrevista amb l'ACN. La ministra ha lamentat que Catalunya tingui problemes econòmics i de deute, però ha assegurat que en època de crisi cal que els governs centrals transfereixin més poders a les autonomies, i no a la inversa, com han suggerit personalitats com l'expresident espanyol José Maria Aznar.
Llegir-ne més

El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha sentenciat en contra la condemna de l'Estat espanyol a Arnaldo Otegi per injuries al Rei perquè no respecta la llibertat d'expressió del líder abertzale. Otegi va ser condemnat per acusar Joan Carles I d'imposar la monarquia a través de la tortura recordant que el monarca és el cap de la Guàrdia Civil i de l'exèrcit i per tant és l'últim superior dels agents d'aquests cossos que cometen tortures. El tribunal d'Estrasburg ha tombat la sentència de la justícia espanyola perquè dóna prevalença a la llibertat d'expressió per sobre de l'honor del monarca. L'alt tribunal considera, a més, que les declaracions d'Otegi no van atemptar directament contra l'honor del monarca i valora la pena d'un any de presó imposada a Otegi com a 'particularment severa'. 'Res no justifica una pena d'aquesta magnitud que buscava inevitablement un efecte dissuasiu', conclouen els jutges.
Llegir-ne més

La independència és 'el gran premi a l'horitzó', però el primer ministre escocès i líder de l'Scottish National Party, Alex Salmond, assegura que el seu partit governa i parla 'per tota Escòcia'. En el seu darrer discurs davant de la militància abans de les eleccions, previstes pel maig, Salmond ha reiterat els objectius independentistes de l'SNP, però ha destacat especialment la tasca del seu partit al capdavant del govern per demanar als ciutadans un segon mandat. En un moment de crisi econòmica, l'SNP ha situat el debat independentista en segon terme i Salmond ha advertit a l'oposició que 'escocesos de totes les tendències polítiques volen que aquest govern sigui reelegit'. Llegir-ne més

Un grup d'experts acadèmics, polítics i del món empresarial s'han reunit aquest dijous a Londres per debatre els reptes dels models d'autogovern com el de Catalunya o Escòcia en un context de globalització. Les jornades han comptat amb la participació, entre d'altres, del primer ministre de Gal·les, Carwyn Jones, que ha destacat la necessitat de que les petites nacions sense estat tinguin una major presència en el món internacional. Entre els ponents, també hi havia l'exministre quebequès Benoit Pelletier i l'actual ministre de Transport, Sam Hamad. Les jornades han estat organitzades conjuntament per la delegació de la Generalitat a Londres, i per les delegacions al Regne Unit del Quebec i Flandes. Llegir-ne més

El ministeri d'Economia francès ha patit un atac informàtic a gran escala els darrers mesos, segons informacions de la revista Paris Match confirmades pel govern. La publicació detalla aquest dilluns que, des del desembre, els pirates han espiat més de 150 ordinadors del Ministeri que contenien documents sobre la presidència francesa del G-20 i informació econòmica d'àmbit internacional. El portaveu del govern, François Baroin, ha explicat que s'està investigant el cas i que disposen de 'pistes' sobre l'origen de l'atac, que l'ha situat a l'estranger. 'Paris Match' revela que alguns documents robats s'han trobat en webs xinesos. Es tracta del primera atac d'aquestes dimensions a l'estat francès. Llegir-ne més

Gal·les ha votat majoritàriament a favor de tenir un parlament propi capaç de fer lleis amb completa autonomia de Londres en les 20 competències que té assignades. Els ciutadans gal·lesos han donat suport en un 63,5% als plans dels partits polítics de convertir l'assamblea de Cardiff en un parlament. Tots els comptats de Gal·les, excepte Monmouthshire, han acceptat el canvi. La participació ha estat finalment del 35%. El primer ministre de Gal·les, el laborista Carwyn Jones, ha celebrat el resultat i ha indicat que 'una vella nació s'ha fet gran'. El president de l'Assamblea, Dafydd Elis-Thomas, ha assegurat que els diputats hauran ara de demostrar als ciutadans que entenen 'les ambicions de Gal·les'. Llegir-ne més

La Sala de l'article 61 del Tribunal Suprem espanyol, reunida aquest dijous, ha acceptat a tràmit la demanda presentada per l'advocat de l'Estat contra Sortu, de manera que queda en suspens la inscripció de la formació independentista basca al Registre del Ministeri de l'Interior. En concret, l'Advocat de l'Estat ha presentat aquest dijous una demanda d'il·legalització de la formació Sortu perquè considera que es tracta d'una mera continuació de Batasuna. L'Advocat creu que el partit 'no ha trencat amb ETA' i que, de fet, la seva irrupció respon a l'estratègia de l'organització. A més consideren que el rebuig a la violència que fan els estatuts de Sortu és 'cosmètic, retòric i instrumental, no real'.  Llegir-ne més

Aquest dijous serà històric per Gal·les, ja que la població està cridada a votar el referèndum d'ampliació de l'autonomia, que dotarà l'assemblea nacional de plenes competències per legislar en 20 sectors claus de l'economia del país. Tot i els problemes per mobilitzar la població, s'espera una important majoria pel sí, defensat per les principals formacions polítiques gal·leses, que asseguren que l'augment de l'autogovern permetrà estalviar el temps i els diners que es perden havent de negociar amb Londres els afers més importants de la vida gal·lesa. Per la seva banda, els opositors a l'ampliació d'autonomia argumenten que aquest plebiscit és només un primer pas cap a la independència. L'eurodiputat d'Esquerra, Oriol Junqueras, acompanyarà des de Cardiff la presidenta i eurodiputada del Plaid Cymru en aquesta jornada decisiva pel poble gal·lès. Llegir-ne més

El fins ara principal partit de l'oposició a Irlanda, el Fine Gael, ha estat el clar guanyador de les eleccions i es preveu que formi un govern de coalició amb els laboristes. Els comicis han suposat un cop molt dur per al Fianna Fáil, fins ara al poder. Amb el 90% dels escons adjudicats, el Fine Gael n'obté 68 i s'espera que arribi a la xifra rècord de 75. Els laboristes ja n'han aconseguit 35. El Fianna Fáil ha caigut fins als 17 escons i el Sinn Fein en té 13, augmentant els seus vots en un 3%. El líder del Fine Gael i previsible primer ministre, Enda Kenny, defensava en campanya acabar amb la obligatorietat d'ensenyar el gaèlic irlandès a les escoles, argumentant que l'anglès és un idioma internacional, fet que podria acabar amb la extinció de la llengua pròpia d'Irlanda. Llegir-ne més

El principal partit de l'oposició a Irlanda, el centre-dretà Fine Gael, seria el guanyador de les eleccions de l'antic 'tigre celta', però sense majoria absoluta, segons un sondeig a peu d'urna realitzat aquest dissabte per la cadena pública RTE. Els seus tradicionals socis de coalició, els laboristes, haurien obtingut uns resultats millors del que s'esperava, el que garantiria formació de govern. En canvi el Fianna Fáil, fins ara en el poder, obté el càstig més dur que hagi rebut mai cap partit a les urnes des de la independència del Regne Unit, el 1921. Els devastadors resultats del partit de Brian Cohen suposen una advertència per a altres Estats de que hagin de recórrer a al rescat econòmic. Llegir-ne més

La República d'Irlanda acudeix a les urnes avui immersa en una profunda crisi econòmica, política i social. Les eleccions generals anticipades es van forçar després de l'acceptació del rescat de 85.000 milions d'euros de la Unió Europea, que pretén redreçar les finances del país amb un dèficit del 32%. Els sondejos pronostiquen una victòria del principal partit de l'oposició, el centre-dretà Fine Gael, tot i que la formació podria necessitar el suport dels laboristes per formar un govern. Les enquestes també indiquen una derrota històrica pel partit fins ara al capdavant de l'executiu, el liberal Fianna Fáil, que es podria convertir en la quarta força del país, fins i tot per darrere del Partit Laborista i el Sinn Féin. Llegir-ne més

La Generalitat de Catalunya comparteix les tesis autonomistes del govern marroquí envers el Sàhara Occidental i s'oposa a les resolucions que l'ONU que, des del 1991, defensa la celebració d'un referèndum d'autodeterminació per decidir quin statu quo ha d'acabar tenint l'excolònia espanyola. Així li ho va explicar ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, al ministre d'Estat del Marroc, Mohamed El Yazgui, i al cònsol marroquí a Barcelona, Ghoulam Maichane, a qui els va expressar la seva preocupació perquè 'l'autonomia estigui bloquejada' i va desitjar-los 'que finalment aquest procés tingui èxit', posant com a exemple 'el model autonòmic espanyol, que malgrat les seves deficiències, podria ser una via a seguir en el cas del Sàhara'. Llegir-ne més

Optimisme prudent. Aquest és l'estat d'ànim de l'editor Quim Torra i l'advocat Jordi Cortada un mes després d'haver presentat una demanda al Tribunal d'Estrasburg contra la sentència estatutària del Tribunal Constitucional. En un acte que ha servit per explicar a fons la iniciativa, que compta amb el suport de l'associació El Matí, Torra i Cortada han assegurat que el recurs serà guanyat si els magistrats europeus l'admeten a tràmit, fet que,si es produeix, serà en un termini de temps de sis mesos. No obstant, els impulsors de la iniciativa s'han mostrat prudents respecte que el tribunal europeu accepti estudiar la demanda, que ha comptat amb la col·laboració dels prestigiosos advocats Antoni Abad i Bertrand Mathieu, que han supervisat el text degut al seu caire atípic i a les seves dificultats jurídiques. La demanda presentada acusa al TC de ser parcial a l'hora de realitzar la sentència així com també de vulnerar unilateralment el que el poble de Catalunya va votar en referèndum. La iniciativa ja compta amb més de 7.000 persones que s'hi han adherit mitjançant el portal web inclòs en el diari digital del col·lectiu El Matí, afí a UDC però oposat a les tesis unionistes de Josep Antoni Duran i Lleida. Llegir-ne més