Segons va informar ahir Ràdio Arrels (Catalunya Nord) la Porta dels Països Catalans, a Salses, va ser víctima d’un atac d’ultres. Els assaltants van trencar la senyera que oneja al monument d’Emili Armengol i van fer-hi pintades en francès, on deia “Infames separatistes. Us agrada cremar banderes franceses”. L’acció va ser signada en nom del Front Nacional seguint la lína habitual de crispació i violència que pren l'unionisme allà on va. La Porta dels Països Catalans és un símbol per a marcar el límit septentrional de la llengua catalana i els Països Catalans. Va ser inaugurada l’any 2003 a Salses, després de superar moltes traves de l’administració francesa, i va rebre el suport de diverses institucions, associacions i particulars. Va ser concebuda per  l'Associació Porta dels Països Catalans com un 'símbol d'obertura al món i d'entrada a un país amb una cultura i una identitat històrica pròpies'. 

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- L’aprofitament massiu dels mitjans i les forces polítiques dependentistes del fiasco de l’evasió fiscal durant 34 anys de l’exhonorable Jordi Pujol no els ha durat ni tan sols una setmana. L’anàlisi segons la qual l’ensulsiada d’un lideratge moral o polític (sigui qun sigui) pot acabar amb el procés, parteix de l’error bàsic d’ignorar el caràcter popular, nascut des de baix, d’aquest moviment de Catalunya cap a la plena sobirania: l’afer Pujol, potser el principal maldecap fins ara, servirà al capdavall per demostrar l’enorme solidesa del desig dels catalans de disposar d’un Estat propi. Passada la febrada, comptat i debatut no ens afeblirà, ens farà encara més forts. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Barra descomunal. Hem viscut aquests dies (i espereu) l’intent d’aprofitar la tètrica confessió de l’exmolt honorable per contaminar el procés. L’argumentari, de jutjat de guàrdia. Un atemptat continuat contra les fronteres naturals del sentit comú. Fins i tot s’ha afirmat que Jordi Pujol havia inventat el sobiranisme per garantir-se la impunitat; i que què passaria amb una Agència Tributària Catalana. És com si la seva llarga presidència de 23 anys no s’hagués desenvolupat precisament sota els paràmetres pactats de l’autonomisme de la Constitució espanyola de 1978. Al fet objectiu d’un evasió fiscal de 34 anys sota la Hisenda espanyola (enmig d’un xantatge, des de quan?), hi posen la hipotètica complacència d’un fisc català que encara no existeix. De traca. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.