'Demanem a @joanaortega que el baròmetre d'opinió política pregunti directament sobre la independència'. Aquesta és la demanda que articula una petició via Twitter que demana a la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions institucionals que incorpori a les enquestes del Baròmetre d'Opinió Política una pregunta directa sobre la independència. Fins ara, el Baròmetre permet opinar sobre les relacions Catalunya-Espanya a partir de quatre opcions. Els signants de la petició demanen a Ortega una nova pregunta directa sobre el vot en un referèndum d'independència, que només es pogués respondre amb 'sí' o 'no' per tal de conèixer el suport de l'independentisme al país. La petició ja ha estat signada per 150 internautes, entre ells l'expresident del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.

L'inesperat compromís independentista de Jordi Pujol ha accelerat el debat sobiranista al volant del Govern de CiU i, des de la federació nacionalista, es llancen missatges contradictoris que condueixen a l'habitual ambigüitat amb què els successius governs Pujol van esquivar el dabat sobre la independència de Catalunya. Només en aquest context s'entenen les declaracions del president de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista a El Periódico d'aquest diumenge, on assegurava que es troba davant un 'dilema personal' arran de la consulta sobre la independència que se celebrarà el proper 10 d'abril a Barcelona. Mas reitera que el seu vot seria pel 'sí' a la independència, però es planteja no anar a votar perquè ara, a més de ser 'l'Artur Mas ciutadà' se sent 'president dels set milions i mig de catalans', i d'aquests n'hi ha molts que 'estan en contra' de l'Estat propi. Fa tot just nou mesos, coincidint amb la tercera onada de consultes independentistes, el llavors candidat de CiU a la presidència va assegurar que 'òbviament' participaria a la consulta de Barcelona, com recull l'àudio adjunt.

Finalment la Generalitat de Catalunya ha rectificat i no nomenarà l'opositora d'Alduy, Clotilde Ripoull, com a nova directora de la casa de Perpinyà, el càrrec equivalent al delegat del Govern a la zona. Després de les nombroses pressions i mostres de rebuig des d'esferes nordcatalanes, el Govern d'Artur Mas ha decidit que el director de la casa de la Generalitat sigui Joan Gauby, un antic militant catalanista del Roselló vinculat a les escoles de La Bressola. D'aquesta manera, s'espera suavitzar la situació de tensió creada en transcendir que seria Ripoull l'encarregada dels contactes entre la Generalitat i el Govern nordcatalà.

La República Catalana s'ha proclamat de nou. El motiu ha estat el rodatge d'una de les escenes cabdals del telefilm '14 d'abril. Macià contra Companys', que recrea la mítica proclamació de Francesc Macià des del balcó de la Generalitat. El film, dirigit per Manuel Huerga, és un projecte ideat pel periodista, historiador i responsable de la productora Minoria Absoluta, Toni Soler. 'A la gent els varem demanar si volien tornar a proclamar la República, només això', ha assenyalat Soler per explicar la crida que han fet perquè desenes de voluntaris s'acostessin fins la plaça de Sant Jaume per fer de figurants. Tal com va avançar directe!cat, la única condició per participar al rodatge era anar vestit de l'època. Al final han estat 500 les persones aplegades a la plaça per acompanyar Macià, Companys i tot l'equip de filmació. Podeu veure més imatges de la 'proclamació' a la galeria fotogràfica del rodatge.

El president de la Generalitat, Artur Mas, se sent reconfortat per la conversió independentista de Jordi Pujol, segons reconeix en una entrevista publicada aquest diumenge a 'El Periódico', en què argumenta que 'l'Estat propi és una opció' a la que no han de tancar la porta. Després de les declaracions de l'expresident sobre la viabilitat de la independència, Mas es mostra satisfet que Pujol vegi 'més clar allò que abans no veia clar'. A més, el líder català ha reiterat la reclamació d'aconseguir un pacte fiscal perquè 'no té sentit que Catalunya se sacrifiqui mentre l'Estat llença els diners'.

L'Ajuntament de Barcelona ha retirat avui a migdia l'estàtua de La Victoria, vestigi franquista que es trobava a la intersecció entre el passeig de Gràcia i l'avinguda Diagonal en compliment de la llei de la memòria històrica, aprovada al Congrés espanyol, que estableix que desapareguin de l'espai públic els símbols franquistes, tant els que estan en edificis de titularitat pública com privada. L'alcalde, Jordi Hereu, ha afirmat que els barcelonins no tenen 'res a recordar amb orgull d'aquella victòria' i ha explicat que l'estàtua es traslladarà al Museu d'Història de Barcelona. Mig centenar de ciutadans han contemplat l'esdeveniment cridant 'visca la República'.