Els mals resultats que Esquerra Republicana va obtenir el passat diumenge han remogut els fonaments de la formació i han obligat als seus líders a replantejar-se el futur. D'aquesta manera el president del Parlament, Ernest Benach, ha decidit no prendre possessió de l'escó al Parlament 'per continuar servint el país des d'un altre àmbit'. A través del seu bloc, Benach ha anunciat que deixa 'la primera línia de la política', una decisió 'molt personal i meditada' com a conseqüència dels resultats d'ERC a les eleccions al Parlament. Per la seva banda, el president de la formació republicana, Joan Puigcercós, ha posat el càrrec a disposició del Consell Nacional d'ERC que es celebrarà el proper 18 de desembre, encara que ha confessat també en el seu bloc en l'entrada titulada 'a disposar' que es veu 'amb cor i forces per redreçar la situació creada pels darrers resultats electorals'. Tot i això, Puigcercós ha indicat que si el Consell Nacional 'li retira la confiança, farà un pas enrere i continuarà treballant pel projecte d'ERC des de la més estricta militància de base.
Llegir-ne més

Jordi Portabella, president del grup municipal d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona, ha reconegut que el suport a la seva formació ha baixat a la ciutat després de les eleccions al Parlament. Per això, ha volgut fer una sòlida crida a la unitat dels independentistes sota la llista que ell pretén encapçalar. Així, ha estès la mà a 'tots els partits de perfil progressista i independentista' que es vulguin presentar a les properes eleccions municipals i els ha convidat a 'anar tots junts' per sumar suports. A més, Portabella assegura que aspira a 'millorar els resultats' dels comicis de 2007 perquè 'els ciutadans valoraran a Esquerra que no hagi estat al govern municipal'. Llegir-ne més

El nou Parlament sorgit a partir de les eleccions de diumenge s'haurà de constituir dins dels vint dies hàbils següents a les eleccions, és a dir, fins el dissabte 18 de novembre. El ple, que l'haurà de convocar el president de la Generalitat en funcions, servirà perquè els 135 diputats ocupin per primer cop els escons i per escollir els membres de la nova mesa. Un cop constituïda la cambra, s’obre un termini màxim de 10 dies hàbils perquè el president o presidenta del Parlament convoqui el ple d’investidura de qui serà el 129è president de la Generalitat. En la passada legislatura, després de les eleccions de l’1 de novembre del 2006, el ple de constitució va celebrar-se el divendres 17 de novembre del 2006 i el d’investidura els dies 23 i 24.
Llegir-ne més

El cap de campanya de Convergència i Unió (CiU), David Madí, ha explicat avui que la intenció de la federació nacionalista és que el nou Govern ja s'hagi constituït 'abans que s'acabi l'any'. 'Les urnes han estat molt clares i no tindria sentit que es posessin pals a les rodes del nou Govern', ha dit en referència a les dificultats que podrien arribar a posar la resta de formacions polítiques a la investidura de Mas com a 129è president català. Així mateix, en clau espanyola, també ha donat dos missatges molt nítids: 'Les coses estan canviant, Espanya ha de saber que CiU posa el dret a decidir sobre la taula' i 'fins que el PP no abandoni l'anticatalanisme, difícilment arribarem a cap acord de fons'. Llegir-ne més

Un cop guanyades les eleccions sembla que ha arribat l'hora de rebaixar el discurs i refredar les expectatives. Malgrat basar la campanya electoral en l'assoliment d'un nou pacte fiscal per Catalunya, aquest dimarts el secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig, ha advertit que 'el concert econòmic a la basca és inviable per tots', quan fa menys de tres mesos ell mateix veia 'factible' aquest règim fiscal. D'aquesta manera, Felip Puig fa seves les tesis de Mariano Rajoy i José Luís Rodríguez Zapatero i defensa un pacte econòmic que tan sols 'inclogui la gestió dels impostos des de Catalunya' i permeti, a la vegada, una 'solidaritat pactada i pautada a un nivell assumible' amb l'Estat espanyol, 'existeix a Alemanya'.
Llegir-ne més

A l’endemà d’unes eleccions, després de pair els grans resultats, indefectiblement comencen les especulacions sobre els transvasaments de vot. On han anat a parar els vots que han perdut uns, i d’on han vingut els que han guanyat d’altres? Aquesta acostuma a ser una qüestió políticament rellevant, especialment en els casos de retrocés electoral: la destinació dels vots perduts ens informa de les causes de la desfeta. Aquesta vegada no ha sigut una excepció i hem sentit, per exemple, Mariano Rajoy dient que una part dels vots perduts pel PSC han anat a raure al PPC. Des del PSOE l’han retrucat, assegurant que els seus vots han anat majoritàriament a l’abstenció. També hi ha qui ha assegurat que la majoria dels vots perduts per Esquerra han alimentat CiU, mentre que des d’altres instàncies s’insistia que han sigut les noves formacions independentistes (SI i, en menor mesura, Rcat) les receptores de les pèrdues dels republicans.
Llegir-ne més

La patacada electoral de Reagrupament, que amb només 40.000 vots no ha aconseguit representació al Parlament, obrirà un període de reflexió que podria desembocar en la dissolució del partit, una possibilitat que ja s'apuntava quan els responsables de Barcelona van tancar la seu i no van voler valorar els resultats electorals davant els mitjans. En una entrevista al diari AVUI, Joan Carretero accepta el fracàs i reconeix que 'no ho hem fet prou bé'. Segons el líder de la formació independentista, tot aquell vot de les consultes independentistes l'ha capitalitzat CiU i no pas Solidaritat Catalana, 'que ho han sabut fer més bé que nosaltres'. Carretero ha anunciat que el futur de la formació es decidirà dissabte, quan la junta directiva i els coordinadors territorials es trobaran a Vic i decidiran el futur del partit.
Llegir-ne més

El candidat de CiU a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, ha desvelat aquest dilluns l'explicació que ell mateix ha buscat per al misteri de les nou senyeres. I és que Mas ha admès que no hi havia cap raó premeditada per col·locar nou banderes catalanes darrere seu en les compareixences més solemnes que feia davant dels mitjans de comunicació. Per això, tal com havia promès, ha explicat algunes raons que se li han acudit a posteriori. Com si fos una endevinalla, ha avançat que les nou banderes tenen a veure amb 'un conte, una persona, una edat, una institució i un país', i ha fet que els periodistes busquessin la solució.
Llegir-ne més

Una nova Llei catalana haurà d'esperar la deliberació del Tribunal Constitucional espanyol (TC). Aquest dilluns el tribunal ha admès a tràmit el recurs del Partit Popular contra la decisió del Parlament de prohibir les corrides de toros a partir del gener del 2012. El passat 28 d'octubre el PP va portar la norma a l'alt tribunal espanyol. El recurs, de 38 pàgines i signat per 50 senadors del PP, argumenta que la prohibició 'envaeix competències estatals' i 'restringeix drets i llibertats dels ciutadans'. Segons el PP la decisió del Parlament vulnera una desena d'articles de la Constitució i trenca 'principis constitucionals bàsics d'accés a la cultura'. Amb aquesta Llei, ja són quatre normes catalanes -la Llei d'acollida, el codi de consum i la Llei del cinema- que hauran d'esperar que el tribunal les ratifiqui o esmeni.
Llegir-ne més

Si els pronòstics per al PSC i Jordi Hereu a les properes eleccions municipals ja eren força negres després dels consecutius errors de l'alcalde i dels casos de presumpta corrupció que afecten el consistori, els resultats nefastos dels socialistes catalans aquest diumenge fan témer el pitjor. La ciutat de Barcelona, bastió que governa el PSC des del franquisme, ha canviat aquest 28-N el seu vot decantant-se per CiU a tots els districtes de la ciutat excepte Nou Barris. L'executiva del PSC i l'agrupació del partit  a la capital catalana segueixen mantenint com a mínim fins ara la confiança en Jordi Hereu i demanen desvincular els resultats d'aquest diumenge d'una hipotètica crisi que es pugui obrir a les municipals. El primer secretari del PSC Barcelona i ex tinent d'alcalde del govern de l'alcalde Jordi Hereu, Carles Martí, s'ha mostrat convençut que 'a Barcelona guanyarem perquè no hem fallat mai als barcelonins'.
Llegir-ne més

Artur Mas, president 'in pectore' de la Generalitat, ha anunciat que aquest dimarts iniciarà una ronda de contactes amb les altres formacions parlamentàries ja no per tractar la seva investidura, sinó per explorar possibles col·laboracions pels propers quatre anys. El líder de CiU ha volgut posar fre a les travesses sobre els noms que integraran el futur Govern i ha avançat que el seu executiu no estarà lligat a cap ‘quota de paritat’ sinó que el formarà amb els millors. D’aquesta manera Mas ha instat als mitjans de comunicació ha oblidar les travesses i pronòstics. El cap de llista convergent també s’ha mostrat ferm en la seva decisió de aprimar l’àmbit polític de l’administració pública tal com va anunciar durant la campanya. Llegir-ne més

Catalunya vol menys obligacions cap a Madrid. Aquesta és la conclusió que el diari 'The New York Times' extreu del resultat de les eleccions catalanes. En l'edició de paper d'aquest dilluns, el diari nord-americà publica un article en què explica que Catalunya serà liderada per un govern que demana 'més autonomia fiscal' respecte a Madrid, el que afegirà 'un desafiament major' per l'executiu de Zapatero i 'augmentarà les tensions que tiben la unitat d'Espanya'. Com passa en altres països d'Europa, com Bèlgica i Itàlia, el rotatiu destaca que a l'estat espanyol 'hi ha un abisme' entre les regions del nord, com Catalunya i el País Basc, 'i les regions pobres del sud' com Andalusia i Extremadura. Llegir-ne més

A favor o en contra de Mas. Aquesta és la decisió que ha pres Joan Laporta de cara a la investidura del nou president de la Generalitat. El líder de Solidaritat Catalana per la Independència ha descartat aquest dilluns abstenir-se en la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat. Laporta ho té clar: Si Mas accepta la declaració de la independència en la pròxima legislatura a través d'una declaració unilateral li diran sí a la investidura; però si Mas diu que no, votaran en contra. Així mateix, ha considerat que si Mas no accepta aquesta via no preveuen abstenir-se perquè semblaria una validació de la 'via autonomista'. Un dia després d'aconseguir quatre escons, Laporta ha anunciat que el seu partit es planteja presentar-se a les eleccions municipals, però en principi no ho farà a les eleccions espanyoles.
Llegir-ne més

L'Arxiu Nacional de Catalunya ha rebut aquest dilluns 549 lligalls de documents de sindicats i partits polítics confiscats durant la Guerra Civil espanyola. És la cinquena remesa dels anomenats papers de Salamanca, que encara es guardaven a l'arxiu General de la Guerra Civil. La major part dels documents retornats van ser confiscats a Barcelona, principalment originaris de la CNT i una petita part provenen de Lleida, com ara documentació de les Joventuts Llibertàries, Estat català o el Casino Ferroviari. Durant les properes setmanes, la Generalitat començarà el procés de restitució d'aquesta documentació als seus propietaris, i n'elaborarà una còpia digital que es quedarà a l'arxiu. Llegir-ne més

Aquest diumenge a la nit, José Montilla anunciava que renunciava a liderar el PSC i que cediria el lloc al seu successor la tardor vinent, en el Congrés ordinari del partit, però en només dotze hores les coses s'han precipitat, fins al punt que l'adéu de Montilla podria ser imminent. De moment, el candidat responsable dels pitjors electorals de la història dels socialistes catalans ja ha avançat que no recollirà l'acta de diputat al Parlament, accelerant així el debat sobre la seva successió, que de moment i a efectes formals, encarnarà Joaquim Nadal. El candidat del PSC per Girona serà el president del grup del PSC al Parlament i, per tant, cap de l'oposició, mentre que la funció de portaveu dels socialistes recaurà en Miquel Iceta. Montilla ha assegurat que renuncia perquè vol contribuir a la 'renovació' del partit i per ser, a la vegada, conseqüent amb si mateix.
Llegir-ne més