Miguel Bosé ha reivindicat la unitat d’Espanya a preguntes de periodistes en una roda de premsa a Mèxic. Ha dit se li “trencaria el cor” si hi hagués una independència catalana, i que “és Espanya i és una cultura que enriqueix moltíssim al país”, però alhora ha admès quin és l’únic sentit en el fons per justificar l’existència de l’Estat: “[La unió] en el fons no té més que un sentit econòmic”. 

Miquel Iceta torna a intentar embolicar la ciutadania proposant un referèndum per Catalunya, però sense que això tingui res a veure amb el dret a l’autodeterminació. El primer secretari del PSC ha volgut fer atractiva la proposta de reformar la Constitució amb el concepte del plebiscit, referint-se a la votació que s’hauria de celebrar per ratificar-la. Ara bé, no ha explicat que aquest referèndum trigaria anys a arribar per la complexitat de canviar la Carta Magna i que no inclouria ni el terme ‘nació’. 

Xavier García Albiol diu que seguirà oposant-se al procés independentista però està disposat a donar suport a la investidura del president per no haver de deixar el país en mans de l’esquerra anticapitalista cupaire. Al País Basc, Arantza Quiroga estableix contactes amb Bildu i hi pacta un rebuig genèric a la violència que treu de polleguera la direcció popular madrilenya
 

Banalització del nazisme, OK. Qualsevol ciutadà que acusi un català de “nazi” té a partir d’ara barra lliure per fer-ho sense més conseqüències que la reprovació de la resta d’usuaris independentistes a twitter. El Jutjat d’Instrucció 20 de Barcelona no admet a tràmit la querella criminal per incitació a l’odi i banalització del nazisme presentada per 16 entitats de la societat civil catalana.

Després d’unes setmanes de tensió judicial que culminaran amb la compareixença per declarar de Mas, Ortega i Rigau els propers 13 i 15 d’octubre –coincidint amb l’afusellament del president Companys-, l’Assemblea s’ha proposat rememorar l’esperit cívic i democràtic del 9N amb una campanya molt sentida.

El Cap de l’Estat espanyol ha fet aquest matí un discurs davant el Parlament Europeu en el qual no només ha obviat el plebiscit del 27S, sinó que a més ha menyspreat la llengua catalana tot prenent part a favor de les tesis del govern de La Moncloa, amb la seva aferrissada defensa de la unitat d’Espanya.

Pablo Iglesias ja fa dies que li prepara el llit a Alberto Garzón per treure-se’l de sobre com a candidat de sortida per Madrid a les eleccions generals. Però això no és tot, la formació porpra també s’està desfent dels seus aliats d’Equo enviant-los a posicions de no sortida. Iglesias vol assegurar-se que té d’electes només els seus.

La fàbrica d’excuses de l’Estat per no asseure’s amb l’independentisme no s’atura. El Partit Popular s’ha exaltat arran d’un tímid gest per apropar-se a l’esquerra abertzale de la responsable del partit a Euskadi, Arantza Quiroga. La líder del PP basc ha volgut estendre la mà a Bildu per organitzar una ponència anomenada ‘Libertad y Convivencia’ si l’esquerra sobiranista només “refusa” la violència i no la “condemna”. El president popular a Àlaba i ministre de Sanitat Alfonso Alonso ja l’ha desautoritzada en un temps rècord.