Dimecres, 2 de març de 2011 05:00 h

Sospitós número 0 de 'La Vanguardia' en català

Tot diari, abans de sortir als quioscos, edita un o varis números 0 per anar-se posant a prova i detectar quins errors poden anar sorgint durant els processos de redacció, edició i impressió.

Aquest és també el cas de La Vanguardia en català, que ja ha editat un número 0 amb data de febrer-març del 2011, que es reparteix a l'acabament dels actes de presentació que està fent per tot el país.

Però, en comptes de ser la traducció del diari d'un dia en concret, les notícies que hi surten impreses són les que ha anat publicant el rotatiu d'un temps ençà. Per tant, es tracta d'una tria feta a consciència, on hi sobresurt l'article del comte de Godó anunciant la nova edició.

Així mateix, la crònica d'esports fa referència al mític 5-0 que el Barça va infringir al Reial Madrid el novembre de l'any passat. La notícia destacada de la secció de Política fa referència a què 'Catalunya fa pinya per evitar la ruïna financera', mentre que la crònica del periodista Enric Juliana fa referència a la borratxera especulativa en què ha viscut Castella-la-Manxa i com això pot afectar els interessos catalans, i Francesc-Marc Álvaro afirma en el seu primer anàlisi en català que 'ser espanyol és més costós per a un català que per a un altre ciutadà del Regne'.

El tema principal de la secció Viure d'aquest número 0 fa una àmplia referència a la mort del cuiner sobiranista Santi Santamaria, mentre que a la crònica econòmica de Ramon Aymerich s'hi destaca la frase 'el nou equilibri de forces a Espanya ha fet confluir en el mateix bàndol catalanisme i barcelonisme'.

Tot plegat, amb el colofó de l'article d'opinió signat per Quim Monzó el 15 de febrer que, al titular escrit en àrab, afirmava 'Visca Catalunya lliure'.

'Els temps estan canviant', que diria aquell. O 'veure per creure', que diria l'altre.