Dimecres, 22 d'abril de 2009 05:00 h

Chaves i l'Estatut català

La radical evolució de l'actual vicepresident tercer i ministre de Política Territorial espanyol, Manuel Chaves, respecte a l'Estatut català il·lustren perfectament el procés de domesticació i ribotatge del text estatutari a mans d'Espanya, fins a l'actual Estatut descafeïnat que el nou finançament imposat pel PSOE pot arribar a deixar en res.

Quan el president Maragall va iniciar la reforma de l'Estatut català, tant PP com PSOE van activar les alarmes, convençuts que aquell 'aprovaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya' que havia promès Zapatero podia fer molt mal. A mesura que s'anaven filtrant parts del projecte estatutari, les patums de l'espanyolisme van aixecar el crit al cel, i van ser Chaves des d'Andalusia i Juan Carlos Rodríguez Ibarra des d'Extremadura les veus que van oposar-se al text català amb més contundència.

Com a president de la Junta d'Andalusia, Chaves va arribar a dir que el model de finançament bilateral que proposava l'Estatut 'mai' seria acceptat, i s'hi oposava tant pel model de finançament com per qüestions jurídiques, sobretot perquè, segons el Chaves de l'any 2005, el reconeixement de Catalunya com a nació era 'incompatible' amb la Constitució espanyola.

Després de les ribotades d'Alfonso Guerra i el malaguanyat pacte Mas-Zapatero, on els convergents van vendre un mal Estatut a canvi d'un plat de llenties -que no van tenir mai-, la postura de Chaves amb l'Estatut ha canviat radicalment, i fins i tot el nou Estatut andalús compta amb diversos articles calcats als de l'actual text català. En el seu paper actual al Govern espanyol, Chaves ha capgirat el seu discurs de fa uns anys, afirmant aquest dimarts, en la seva visita a Catalunya, que l'Estatut 'és plenament constitucional' en referència a la possible retallada a mans del Tribunal Constitucional espanyol.

No és que Chaves s'hagi canviat la jaqueta i defensi ara coses oposades, és l'Estatut català el que, en la seva essència més profunda, representa ara coses oposades al text sortint del Parlament.