Dimecres, 26 d'agost de 2009 05:00 h

Condemnar la violència

Tant PP com PSOE han demanat una i altra vegada que l'esquerra abertzale condemni els actes violents d'ETA com una condició per ser acceptats dins del 'cercle' de partits 'demòcrates'. S'ha reiterat fins a l'extenuació que aquest era un requisit indispensable perquè els partits que representen l'esquerra abertzale puguin concórrer a les eleccions i no siguin sistemàticament il·legalitzats per la Llei de Partits Polítics pacatada entre els dos grans partits de l'Estat espanyol.

Com sempre però, hi ha diferents vares per mesurar les actuacions d'uns i altres i la violència contra uns i contra altres, en tenim un nou exemple. Segons informa Diario de Noticias, darrerament s'estan succeïnt a Navarra diversos atacs feixistes a elements commemoratius impulsats per la Llei de la Memòria Històrica. El darrer ha estat contra el monument a les persones que van morir a la fuga de San Cristóbal i contra la placa dels afusellats en la Guerra Civil espanyola situada al cementiri de la localitat d'Aizoáin on també s'hi van fer pintades de simbologia feixista en record 'dels caiguts en la croada'.

Segons recull el diari, tots els partits de l'arc parlamentari s'han afanyat a condemnar aquests atacs, tots menys el PP que no ha badat boca. Aquesta diferència amb què els populars tracten un i altre bàndol de la Guerra Civil espanyola desentona amb la bel·ligerància amb què defensen la condemna de la kale borroka però concorda a la perfecció amb les negatives d'alguns dels seus líders a condemnar el franquisme i retirar honors a Franco allà on governen. El PP, que s'ha mostrat contrari a la restitució de la memòria històrica, amb l'argument de no reobrir ferides, sembla que sigui precisament qui manté més viu allò de 'les dues espanyes'.