Godó dóna corda... a l'anglès!
L'insigne diari La Vanguardia, que en morir Franco va perdre el cognom d'Española, va fent passes positives cap al bilingüisme. Ara globus sonda llançats per Màrius Carol, ara declaracions a TV3 de Jordi Juan -un parell de setmanes abans d'abandonar el vaixell per passar a Spanair-... Tot un seguit de bones intencions que, a la pràctica, semblaven no traduir-se mai en res.Però, finalment, ha estat aquest estiu quan el Grupo Godó s'ha adonat que havia de fer el primer gest significatiu cap al bilingüisme... castellà/anglès! La Vanguardia publica cada dia un article en la noble llengua de Shakespeare i resol tot de dubtes lingüístics dels seus lectors. Que si frases fetes, que si locucions, que si advervis...
Sorprèn el sobtat interès lingüístic del diari de capçalera de la burgesia barcelonina, quan mai s'havia mostrat mínimament sensible a cap altra llengua que no fos la del Imperio. De moment, l'únic gest envers la llengua catalana que tolera Godó és que els pobres lectors de comarques que no saben expressar-se en llengua culta puguin fer-ho en llengua vulgar a la secció de cartes al director.
Aquesta situació persisteix una vegada i una altra, any rere any, tot i les ingents subvencions que ha rebut, rep i se suposa que continuarà rebent. Si no, no s'entén com se sosté un mitjà que, per exemple ahir, reservava l'anunci de contraportada, tres esplendoroses pàgines senceres, dues mitges pàgines i fins a onze faldons a promocionar gadgets propis que, a la pràctica, no aporten cap duro a la caixa.