Dimarts, 1 de desembre de 2009 05:00 h

Puig contra Bargalló

Aquest dilluns l'Institut Ramon Llull (IRL) ha fet la valoració final de la presència catalana a la Biennal d'art de Venècia. El director del Llull, Josep Bargalló, ha estat l'encarregat d'explicar les xifres d'audiència del pavelló català, en la primera edició de la història on Catalunya participava segregada d'Espanya a la mostra d'art més important del món.

Per Bargalló la presència catalana a Venècia amb l'exposició 'La comunitat Inconfessable' ha estat un èxit, doblant l'afluència prevista i assolint les 45.633 visites en els sis mesos de Biennal. Tot i això, aquest èxit no ha estat compartit per molts visitants i acadèmics catalans, que consideren que s'ha desaprofitat una oportunitat històrica per donar a conèixer Catalunya al món, i en la roda de premsa final aquestes veus s'han tornat a sentir.

La veu més crítica amb l'exposició catalana a la Biennal ha estat l'històric crític d'art Arnau Puig, que ha aprofitat els precs i preguntes per interpel·lar Bargalló sobre 'l'objectiu' que perseguia el pavelló català. El director de l'IRL li ha contestat que 'calia' que Catalunya tingués pavelló propi per 'ensenyar-nos, fer-nos veure i projectar Catalunya al món'.

A això Puig li ha respost que precisament amb l'exposició escollida s'ha perdut la oportunitat de projectar-nos al món. Per Puig, amb 'La comunitat inconfessable' s'ha triat un projecte que potser era bo artísticament però que no representava en cap cas la identitat de Catalunya que el Llull hauria de projectar. Per l'històric crític d'art calia una proposta més 'identificativa' del nostre país, fent referència a la barretina que lluïa desacomplexadament Salvador Dalí quan anava pel món, ja que segons el crític 'no s'han de rebutjar els símbols propis' quan anem a l'estranger a presentar-nos. Amb la seva habitual cintura de polític, Bargalló ha esquivat l'ofensiva de Puig assegurant que el Llull 'no fa política', sinó que només vol 'posar al mapa' la qualitat artística catalana.

D'aquesta manera, el polèmic debat sobre què calia portar a Venècia s'ha allargat fins l'últim dia: pels uns, com Bargalló, calia mostrar l'art contemporani més rabiosament d'actualitat, pels altres, com Puig, la presència catalana ha estat l'enèsima oportunitat perduda per reivindicar-nos nacionalment a través de l'art.