Dijous, 19 de novembre de 2009 05:00 h

La inversió territorial segons el PSC

Aquest dimecres CiU denunciava l'excessiva concentració de la inversió de la Generalitat pel 2010 prevista als pressupostos, que destina el 67% de la inversió a l'àrea metropolitana, dedicant a la resta del territori català un 32% del pressupost. Segons els números convergents, el desequilibri s'hauria incrementat d'ençà de l'arribada del tripartit, ja que el 2003 la inversió territorial es mantenia equilibrada, amb un 51,5% de la inversió a l'àrea de Barcelona i un 48,5% a la resta de Catalunya.

És obvi que les necessitats de l'àrea metropolitana, on viu el 68% de la població catalana, són molt més grans que les de la resta de comarques, però també és cert que l'equilibri territorial passa perquè tots els catalans puguin gaudir dels mateixos serveis en la mesura del possible, independentment de la població que tingui una zona.

La inversió destinada a la vegueria de l'àrea metropolitana, el 67% del total, i la seva coincidència quasi exacta amb el 68% de població catalana concentrada prop de Barcelona reflecteix una proporcionalitat total de la inversió -tant percentatge d'habitants, tant percentatge d'inversió-, i recull la malaltissa obsessió dels socialistes en aplicar la proporcionalitat allà on no hi hauria de ser.

En aquest sentit, aquesta proporcionalitat estricta d'inversions ens recorda a la proporcionalitat estricta en escons que els socialistes sempre han defensat en les propostes de Llei electoral catalana. Degut al pes majoritari del vot socialista a l'àrea metropolitana (cal recordar que el 2007 el PSC només va obtenir la majoria al Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental) Zaragoza i companyia defensen un sistema '1 persona = 1 vot' que, aplicat al territori, suposaria la total marginació de bona part dels territoris del Principat.

La proporcionalitat estricta que sempre han defensat els socialistes -i que ara defensa l'enganyosa ILP de Ciutadans pel Canvi-, una proporcionalitat que no s'aplica enlloc de la UE i que provocaria enormes discriminacions a la Cambra Catalana. Així, segons la lògica de la proporcionalitat total que històricament ha defensat el PSC, a la vegueria Alt Pirineu i Aran, que representa el 20% del territori del país, només li correspondria 1 diputat al Parlament per defensar els interessos de la zona, ja que a l'Alt Pirineu i Aran només hi viu el 0,74% de la població catalana.