Però, de què va això? O sigui, hi ha un tio que no sap si la Rahola ha fet res o no, si té o no capacitat per fer això, si el Go´dó té res a veure, si res. Però, vingue, a inventar parides! Cada dia m´agrada més la Rahola, sobretot quan veig aquestes ximpleries.

aruberuto Barcelona

El qué és opinable es la vàlua d'en Sostres com a periodista. Pero el qué és inacceptable es l'acomiadament per motius d'opinió. Amb aquesta decisió de l'Avui ha fet un trist favor a la democràcia i al independentisme dee Catalunya, del qué en Sostres era i és un fort defensor. Sembla que la campanya "anticrosta" del senyor Joan Ferran del PSC coninúa i només cal esperar qui será el proper independentistaa acomiadat. Vergonya aliena...

La Rahola era companya del Colom, tots imaginem que aquestes coses les feien plegats.

Yo no llegiré més l’Avui si hem Sostres el fan fora.

Y voldria sapiguer perquè el Cunit la te als matins a la tele, es una dona que no deixa parlar a ningú i molt ordinaria. La veritat es que fa pena, no se que te a veure amb el Cunit perquè continuï-hi al seu programa.

Raola es una cara dura, especialista en vivir del cuento, a costa de quién sea, entiendo que la telebasura la contrate, sus fans son miserables.

Ja era hora Sostres fora, ara si la iaia et treu els cales directament a treballar com els teus "estimats" treballadors explotadors d´empressaris.

Pero quina collonoda d'article.



"Rahola no perdona i, a més d'amenaçar-lo amb una querella, podria haver utilitzat la seva bona relació amb can Godó, propietaris del 40% de l'Avui, per acabar d'acompanyar en Sostres a la porta de sortida"



podria ??? que vol dir podria ?..que he tingut somnis humits aquesta nit imaginant aquesta possibilitat ?va home a veure si gastem el temps en construir algun debat positiu.

Doncs si la raó que l'Avui prescindeixi de la columna de S.Sostres és aquesta, és realment al·lucinant.

I igualment, el diari hi surt perdent. Sostres escriu d'allò més bé i oferia un contrast molt positiu dins del global de l'Avui. (Crec.)

Jo era el primer que me'n llegia, i no en tornaré a adquirir sistemàticament l'exemplar.