Dijous, 15 de desembre de 2011 05:00 h

El preu de l’abstenció de Duran a Madrid

Com diu el president Mas, Espanya 'ni diners, ni papers'. Tot el contrari, deutes i factures és l’oferta d’Espanya a Catalunya. Espanya ens roba i ens espolia, ni paga el fons de competitivitat, ni els 759 milions de la l’addicional tercera, ni  tampoc compleix el 30% dels pressupostos que aprova, i la cirereta del pastís és que ni tant sols s’atreveix a retornar els papers robats pel franquisme, no sigui que el mateix Rajoy s’ofengui. Aquesta és una música recorrent i esgotadora, però que cal recordar.

Mentrestant a Madrid els populars preparen la seva entrada triomfal al Govern d’Espanya, sí Zapatero era 'el talante',  Rajoy serà la cara amable? De fet ja va voler posar en escena aquest tarannà abans de les eleccions en l’exclusiu sopar a can Godó amb els que viuen del negoci amb Espanya.

La sobre actuació del popular Enric Millor (ex-UDC) davant el possible contenciós a l’estat, representat en els principals mitjans radiofònics del país, fa pensar que el PP ha vist una oportunitat per cristal·litzar la seva normalització com a partit a Catalunya, la qual cosa fa suposar que pagaran el que és nostre, convertint el pagament en un acte d’extrema generositat i d’estesa de ma al país i de retruc a CiU.

Ja hem assistit al primer acte, quant al Congrés del Diputats i al Senat, el PP ha permès per voluntat pròpia que CiU tingui representació a les meses. Sí, el preu de l’abstenció del Sr. Duran és la representació a les meses i el pagament del que ja hauria d’estar al calaix. Els haurà sortit barato.