Dimecres, 24 d'octubre de 2007 05:00 h

La Jiménez Losantos alemanya

Com ja va informar àmpliament Diari de Girona, a Empuriabrava viu una senyora alemanya, Angelika Eisenführ, que d’un temps a aquesta part s’ha convertit en el Jiménez Losantos (de parla alemanya) de l’Alt Empordà. Sota la màscara del presumpte periodisme (fins el dia d’avui no ha pogut aportar cap document que l’autoritzi a anomenar-se així), carrega contra tot signe de catalanitat sempre que té ocasió o que algú li dóna un megàfon per fer-ho. Com ja informà el Diari, fins fa un any ho feia des de les pàgines d’una popular revista per a alemanys que resideixen entre nosaltres o ens visiten – Amigos Magazin. Però la pèrdua d’anunciants va obligar als responsables d’aquella publicació a prescindir dels seus serveis. Des d’aleshores, es serveix d’una revista electrònica (Bahia Blick) per difondre els seus escrits difamatoris i menyspreadors. Diari de Girona ja va recollir algunes de les seves afirmacions en l’edició del passat 12 d’agost, que va tenir un ampli ressò a jutjar per la quantitat de ‘Cartes al Director’ que la notícia va provocar.

Aquesta setmana, hem fet un altre cop d’ull a Bahia Blick per veure, si la raó i el seny havien pogut fer acte de presència, però hem hagut de comprovar que, lluny de dotar-se amb la mes mínima objectivitat a l'hora d’informar els ciutadans alemanys a la Costa Brava sobre l’actualitat cultural i política a casa nostra, Eisenführ segueix menyspreant tot el que es i significa Catalunya. No obstant això, si que hi ha hagut un canvi notable – i es que si abans signava les seves contribucions com a mínim amb les seves inicials, ara ha deixat de fer-ho, tot i que el seu inconfusible estil ‘periodístic’ permet distingir les seves contribucions de forma immediata.

Aquesta és la manera en que Eisenführ informa sobre els legítims propòsits de ERC de celebrar una consulta sobre l’autodeterminació dels catalans, sota el títol ‘Molts catalans no volen independència’ (Bahia Blick 18/10/07):

“ERC s’ha inventat una iniciativa completament innecessària: vol provocar a la força un ambient entre els catalans, que dirigeixi les quatre províncies catalanes cap a una declaració de voluntat d’independització de la resta d’Espanya. Ara, s’ha iniciat una enquesta, que ha abocat uns resultats curiosos: segons l’enquesta, sis de cada deu preguntats es van manifestar a favor d’un referèndum d’autodeterminació. Al mateix temps, el 44% dels catalans es van manifestar en contra de la independència de Catalunya. Paral·lelament, la meitat dels catalans es van mostrar satisfets amb el recent pacte sobre inversions amb el govern central de Madrid en aquesta regió autònoma. I una altre curiositat: al mateix temps la meitat dels enquestats va manifestar, que no tenien cap confiança en que el cap del govern, José Luis Rodriguez Zapatero, compliria les seves promeses. L’avaluació de l’enquesta va demostrar que eren sobretot els joves d’entre 18 i 20 anys que majoritàriament (40%) i un 38% de persones amb només estudis mitjans, els que van manifestar-se a favor de la independència de Catalunya.”

I aquests lamentablement no son pas els únics exemples dels seus exercicis de continuada demagògia en el recull només de la darrera setmana:

Sobre la Fira del Llibre de Frankfurt (15 i 16/10): “Com per un miracle, la premsa espanyola de sobte ja no deia que el convidat d’honor havia estat la Cultura Catalana, sinó que va ser la Literatura Catalana”; “ A Frankfurt es van vendre prou drets d’autor en diferents idiomes, així que els editors catalans es van donar generalment per satisfets, donant així sentit a la dita ‘la pela es la pela’.”; “La premsa espanyola va lamentar, en plena concordança amb la majoria dels mitjans alemanys, que només hi hagin anat els escriptors en llengua catalana.” I afegeix, sorprenentment i fora de context: “I el patriarca dels novel·listes ... Josep Pla, de Llofriu prop de La Bisbal, sempre havia escrit les seves extraordinàries descripcions de la Costa Brava dels anys quaranta i cinquanta en espanyol – no van ésser traduïdes al català fins després de la seva mort.” Com si amb aquesta extraordinària falsedat pogués demostrar al mon que fins i tot els autors catalans consideren el seu idioma com a inútil.