Dijous, 6 de març de 2008 05:00 h

Prou prepotència espanyola

Aquesta notícia farà esgarrifar a més d'un, però és una prova més del tracte vexatori que patim els catalans a la nostra terra, un tracte intolerable que hem denunciar fins que desaparegui.

El testimoni l'explica en Pere Vilarrassa al seu bloc personal:

"Ahir va fer quatre anys que van operar el meu fill a la Vall d'Hebrón. Després de més de 10 hores a la sala d'operacions el van traslladar a l'UCI. Tenia 2 anys i 10 mesos i ara ja és mort. Quan vam haver de marxar de l'UCI amb el cor encongit vam demanar a una infermera, Pepa, que si us plau que quan es despertés li parlessin en català: ell no sabia castellà i... La infermera cridant i de mala manera ens va dir que ni parlar-ne, que què ens havíem cregut, que era el nen que tenia l'obligació de saber castellà, que aquell era un hospital "nacional". En aquella situació, el fill a l'UCI en mans estranyes i amb un fil de vida, vam decidir no fer res per por de represàlies. Represàlies contra el nostre fill. Ens vam empassar la ràbia. Però ara, que el fill ja és mort i no li poden fer mal, si algun dia em trobo la Pepa -recordo bé la seva cara- podré dir-li el què no vaig gosar dir aquell dia. I alguna cosa més"

És un testimoni més de les discriminacions que els catalanoparlants patim cada dia només per utilitzar la nostra llengua al nostre país. Fins quan caldrà aguantar aquestes actituds? Fins quan durarà la passivitat de l'administració? Fins on ens deixarem trepitjar com a ciutadans amb els mateixos drets que els altres?