Dijous, 24 de juliol de 2008 05:00 h

Els funcionaris extremenys

Aquests dies on catalans, valencians i illencs ens juguem el nou finançament i, de rebot, el futur dels nostres territoris fins que la independència no sigui possible, és bo saber contra qui ens enfrontem, contra les pressions de quins territoris caldrà lluitar per tal que s'acabi l'espoli fiscal i l'Estat espanyol comenci a retornar-nos, després de tants anys de saquejos, el que ens pertoca.

L'escandalós dèficit fiscal català, on Catalunya arriba a cedir entre el 6 o el 8% del seu PIB segons els càlculs de Solbes, serveix perquè d'altres territoris rebin més diners i puguin oferir millors serveis als seus ciutadans. Avui us facilitem unes dades també d'escàndol que permeten visualitzar perquè serveixen aquests diners que Catalunya "la solidària" regala als territoris espanyols.

Un blocaire ha preparat unes estadístiques amb el percentatge de treballadors públics que hi ha a cada territori. Tal com veieu a la gràfica que us mostrem a continuació, a Catalunya un 10% dels assalariats, és a dir, dels treballadors, treballa al sector públic. Però a la resta de l'Estat aquest tant per cent de funcionaris s'eleva de manera substancial, fins al punt que a Extremadura els treballadors públics són el 25%.
La dada és esfereïdora: a Catalunya hi ha 1 funcionari de cada 10 treballadors mentre que a Extremadura n'hi ha 1 cada 4 treballadors. No ens ha d'estranyar, doncs, que sense l'aportació catalana aquests territoris no puguin mantenir un servei públic tant inflat... Això sí, la sanitat i l'educació allí funcionen de nassos i no hi ha llistes d'espera als hospitals ni escoles públiques conflictives.

De l'estadística se'n pot recollir una altra conclusió de pes: si ens fixem amb les 3 comunitats autònomes amb un nombre menor de funcionaris, veiem que, per ordre, són Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, casualment aquelles que pateixen un dèficit fiscal més acusat. En aquest cas, les xifres canten.