Com canviaran els mitjans de comunicació del país quan Catalunya aconsegueixi la independència? Creixerà l'ús del català a ràdios i televisions? Es catalanitzaran les emissores espanyoles? Fins a quin punt els models d'informació en clau espanyola deixaran d'existir? Florirà un nou model de premsa rosa catalana? Què passarà amb la cultura popular? Per conèixer els canvis que una proclamació d'independència suposaria al mitjans de comunicació directe!cat ha parlat amb Carme Ferré Pavia, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, en l'última entrevista de la sèrie L'endemà de la independència. Ferré defensa que la independència enfortirà la indústria comunicativa del país, i tot i que no pronostica grans canvis pel que fa als usos de català i castellà, certifica que els informatius seran menys hispanocentristes, amb la política espanyola en un paper secundari i amb un reforç del component comarcal. Llegir-ne més

Tot i la gran contribució de Catalunya a les arques de l'Estat espanyol, una de les pors més utilitzades per l'espanyolisme per frenar les ànsies independentistes de Catalunya és la viabilitat econòmica de l'Estat català. En la penúltima entrevista de la sèrie L'endemà de la independència, el professor d'Economia Política de la London School of Economics Joan Costa i Font desmunta aquest argument assegurant que la independència pot ser beneficiosa econòmicament per al país. Costa i Font defensa que el trencament del sistema de pensions no seria problemàtic 'si es fes al més aviat possible, abans que hi hagi dèficit'. Quant al temor a un boicot espanyol raona que l'anticatalanisme i els boicots que ja hi ha hagut han provocat que l'empresari català ja hagi orientat en bona mesura el seu mercat cap a Europa i afirma que 'si els mercats perceben la independència com la solució a un problema etern, podrien reaccionar a l'alça'.
Llegir-ne més

Tot i que ara carrega durament contra els 'poders fàctics' del país, el candidat de Solidaritat Catalana, Joan Laporta, deixa entreveure en l'entrevista a directe!cat haver rebut ofertes per part de CiU i ERC per incorporar-se a les seves llistes, però explica que va rebutjar-les perquè 'no tenia la percepció que hi pogués aportar prou' tenint en compte que eren partits ja constituïts i que tenen unes dinàmiques internes concretes. És per això que Laporta va decidir-se per formar un projecte nou 'amb un horitzó més llunyà' però que Alfons López Tena i Uriel Bertran van fer-li veure que 'ara era el moment' i que la divulgació dels avantatges de ser un Estat a la Unió Europea tindria 'més repercussió' des del Parlament. Havent rebutjat les ofertes de CiU i ERC, Laporta defensa que l'endemà de les eleccions l'opció d'oferir els diputats de Solidaritat i ERC a Artur Mas per fer un pas endavant seria 'una oportunitat històrica pel país'. 'No fer el pas i declarar la independència seria defugir les nostres responsabilitats com a catalans', conclou.
Llegir-ne més

L'esport aixeca passions a Catalunya, i els canvis que comportaria aconseguir la independència al món esportiu han fet córrer riuades de tinta i d'especulacions. Per conèixer a través d'una veu autoritzada què passaria a l'esport català si esdevinguéssim un Estat, directe!cat ha parlat amb Sergi Blázquez, Vicepresident de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, en la cinquena entrega de la sèrie d'entrevistes L'Endemà de la independència. Blázquez ha volgut tranquil·litzar a tothom i en particular els amants del futbol, en assegurar que la lliga espanyola 'de ben segur que voldrà el Barça a la seva competició'. I si no és a Espanya, 'les lligues francesa, anglesa o alemanya esperen els clubs catalans amb els braços oberts'. Blázquez també s'ha mostrat convençut que la independència seria molt positiva per tots els esportistes catalans, ja que el nou Govern català tindria més recursos per destinar-los i tindrien molta més projecció internacional que amb l'Estat espanyol, ja que Catalunya podria competir als Jocs Olímpics i tota la resta de competicions internacionals.
Llegir-ne més

L'èxit de la proclamació de la independència de Catalunya i el futur de l'Estat català pot dependre en bona part de la reacció que desperti entre la comunitat internacional. És per això que una de les assignatures pendents és millorar la imatge de Catalunya i l'independentisme català per contrarestar la visió esbiaixada que difonen els corresponsals establerts a Madrid d'alguns mitjans de comunicació. En la quarta entrega de la sèrie d'entrevistes l'Endemà de la independència, Mònica Sabata, presidenta de la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) defensa la necessitat de 'crear una marca Catalunya positiva, nova i autèntica que s'exporti a l'exterior'. En l'entrevista, Sabata aborda com haurien de ser les relacions diplomàtiques de l'Estat català amb la resta de països, amb l'Estat espanyol i amb la resta de territoris dels Països Catalans.
Llegir-ne més

El professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Hèctor López Bofill vaticina que la fisonomia, els suports internacionals i el sistema legal del futur Estat català dependran en gran mesura dels passos que es facin des d'ara fins el dia d'assolir-lo. Veu com una fal·làcia proclamar que l'endemà de la independència ja es decidiran quins en són els aspectes essencials i augura a directe!cat que les negociacions per al traspàs dels béns espanyols presents a Catalunya serà senzilla: 'Una de les gràcies de tenir un règim autonòmic és que ja tens experiència en fórmules de traspàs de poders. En el fons, la negociació sobre els serveis i les funcions de determinades matèries competencials no diferiria gaire de les que ja hem mantingut darrerament'. En el marc de la sèrie d'entrevistes L'endemà de la independència, López Bofill també enceta un debat que considera clau: qui tindrà dret a vot en el referèndum d'independència i, molt especialment, si els no-espanyols residents a Catalunya podran participar-hi i accedir a la nova ciutadania catalana.
Llegir-ne més

L'article vuitè de la Constitució espanyola adverteix que les Forces Armades 'tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar la seva integritat i l'ordenament constitucional'. Tant per les persones que recorden la Transició com per als joves independentistes que no l'han viscut és una incògnita si l'Estat espanyol respondrà a la independència de Catalunya recorrent a la força de les armes. Alhora, imaginar-se un Estat català amb el seu propi exèrcit és una de les imatges que més trempera produeix entre l'independentisme. De tot plegat en parla Joan Ramon Resina, catedràtic de la Universitat de Standford (Califòrnia) en la segona entrevista de la sèrie L'endemà de la independència a directe!cat. Resina augura que hi haurà 'remor de sabres' però també llança un missatge de tranquil·litat assegurant que 'és dubtós que la UE tolerés una agressió interna'. Quant a l'exèrcit català, considera necessari tenir 'un exèrcit professional amb capacitat dissuasòria' així com un servei d'intel·ligència. Llegir-ne més

La retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional i el cada cop més complicat encaix entre Catalunya i Espanya han fet disparar l'independentisme català. Aquests creixents afanys d'escissió d'Espanya estan estretament relacionats però amb la sostenibilitat econòmica, la clau de volta de qualsevol país. Les preguntes es succeeixen doncs a l'hora de plantejar el futur de Catalunya sense el jou espanyol. Aguantarà l'economia catalana sense l'Estat Espanyol? Serà viable una Catalunya lliure?. La degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie, és l'encarregada d'abocar llum sobre la qüestió responent a les preguntes que s'emmarquen en la sèrie d'entrevistes L'endemà de la independència. Podeu veure'n l'avançament a l'edició en paper amb motiu de la Diada i llegir-les íntegrament a partir d'avui a directe!cat. En aquesta primera entrevista, Paluzie assegura que el futur econòmic de Catalunya és esperançador si s'aconsegueix deixar enrere la rèmora d'Espanya.  Llegir-ne més

Catalunya s'independitzarà però, com serà el país l'endemà de la independència? Aquest és un dels dubtes que moltes persones es plantegen davant de l'escenari polític d'esgotament de la via autonòmica. En la sèrie d'entrevistes L'endemà de la independència set reconeguts experts reflexionen sobre com serà el primer dia de l'Estat català en cadascun dels seus àmbits. Els entrevistats són: la degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie; el professor de Dret Constitucional de la UPF Hèctor López-Bofill; el catedràtic de la Universitat d'Standford, Joan Ramon Resina; el professor d'Economia Política a la London School of Economics Joan Costa i Font; el vicepresident de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes Sergi Blázquez; la Professora de la UAB Carme Ferré, i la presidenta de la FOCIR, Mònica Sabata. El contingut íntegre d'aquesta sèrie d'entrevistes es publicarà a partir del dilluns 13 de setembre. Llegir-ne més

L'esperada aprovació de la Llei de Cinema és un bon moment per entrevistar el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras (ERC), que ha explicat a directe!cat que confia que els empresaris cinematogràfics 's'avindran' amb la Conselleria i acataran la nova legislació. Però més enllà de l'actualitat més immediata, el conseller no ha volgut perdre l'ocasió per valorar com haurà d'afrontar l'independentisme les eleccions de la tardor. Tresserras es mostra caut respecte la convocatòria d'un referèndum d'independència la propera legislatura, ja que 'es podria guanyar un referèndum però perdre'n un altre al cap de quinze dies', i considera que cal un treball a llarg termini per construir la nació i trenar complicitats. En l'entrevista, Tresserras no evita l'autocrítica, i reconeix que 'un dels problemes de l’entorn d’Esquerra és que molta gent creu que ens convé l’Estat propi, però no acaba de creure que nosaltres siguem la gent adequada per construir-lo'. 'Això provoca un cert desconcert', rebla el conseller.
Llegir-ne més

Martí Estruch (Lovaina -Flandes-, 1968), llicenciat en Filologia Anglogermànica i en Periodisme, és des de l'abril del 2008 el delegat del Govern de la Generalitat a Alemanya. En aquesta entrevista amb directe!cat, reflexiona sobre la tasca desenvolupada per la seva delegació durant aquests dos anys, en què ha aconseguit una certa homologació en el si del cos consular berlinès, els reptes que té Catalunya a l'exterior i amb quins aliats compta. 'Cadascú té molt clar quins interessos defensa i no hi ha cap capítol dedicat a la solidaritat internacional. Cadascú aporta un tant per cent als fons de desenvolupament i, per la resta, els Estats sobirans defensen els seus interessos. Si aquests coincideixen amb els teus, t'agafen de la mà. I, si no, no', afirma.
Llegir-ne més

Sandro Rosell és el candidat a les eleccions del Futbol Club Barcelona que té més opcions de ser escollit president segons apunten tots els indicadors. Tot i això, vol mantenir-se prudent i assegura que després de superar el tall de les signatures els marcadors dels quatre candidats s'han 'posat a zero'. A pocs dies del final de la campanya electoral Rosell replica indignat a aquells que el titllen d'espanyolista i reivindica la seva catalanitat en aquesta entrevista a directe!cat. Sandro Rosell critica la 'politització' del club que ha fet Laporta que la diferencia del seu compromís a potenciar encara més la 'catalanitat' del club. I conclou: 'La llengua del Barça? La catalana; El país? Catalunya; La catalanitat del club? Innegable.' Llegir-ne més

'ERC ha passat a ser una peça més de l'engranatge espanyol', ras i curt així és com Heribert Barrera, expresident del Parlament i dirigent històric de la formació, s'explica que en un moment de creixement del suport social a l'independentisme totes les enquestes apuntin a uns mals resultats d'ERC a les properes eleccions. En una entrevista a directe!cat, Barrera es mostra escèptic davant la determinació a dels partits que actualment tenen representació parlamentària i reitera que a les properes eleccions cal 'una candidatura transversal de sobiranistes que influeixi en les decisions dels partits actuals, però que no en depengui'.
Llegir-ne més

El precandidat a la presidència del FC Barcelona Marc Ingla (Barcelona, 1966) reivindica en aquesta entrevista amb directe!cat que durant la seva etapa com a vicepresident de Màrqueting del club (2003-2007) va ser qui va decidir d'incorporar la bandera de Catalunya a l'equipament oficial del primer equip, una prova que assenyala com a concloent per demostrar que mantindrà viva la flama de la catalanitat del Barça si n'és escollit president el 13 de juny. Tot amb tot, discrepa del catalanisme 'excessivament' desacomplexat de l'era Laporta: 'Tenim un petit conflicte a nivell estatal que hem d'ajustar, però que és més de presentació que de fons.' Es desmarca de les veus que l'acusen de ser el candidat del PSC, critica que Sandro Rosell defugi el cara a cara televisiu i exposa que el seu model esportiu passa per donar total confiança a l'equip tècnic liderat per Pep Guardiola i per potenciar la Masia com a via essencial per a continuar nodrint el Barça del futur, fins i tot important-la a sis països més.
Llegir-ne més

El catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra i membre de la Junta Electoral Central de 2004 a 2008, Ferran Requejo, considera que l'Ajuntament de Barcelona ha organitzat la consulta sobre la Diagonal de forma 'barroera' i 'com si fossin aficionats'. Tot i admetre que en virtut de la Carta Municipal el consistori pot defensar l'opció de fer un marc legal a mida per a la consulta creu que la normativa té 'bastants forats que desprestigien la consulta'. 'No veig garanties jurídiques de control', afirma criticant que la Mesa de Seguiment no tingui 'ni força jurídica ni capacitat tècnica' per actuar com a Junta Electoral. En l'entrevista a directe!cat, Requejo posa de manifest que a les consultes sobre la independència de Catalunya, organitzades per la societat civil, hi ha 'més garanties de vot' que a la consulta de la Diagonal.
Llegir-ne més