Dijous, 6 de novembre de 2008 05:00 h

Hisenda no som tots

Catalunya no només pateix una sagnia constant dels impostos que els catalans paguem a Madrid i no tornen, allò que en termes econòmics s'anomena dèficit fiscal o, més popularment, espoli fiscal. El Principat pateix, a més, una flagrant discriminació pel que fa a la persecució del frau fiscal.

Per frau fiscal cal entendre l'estafa de milers de milions d'euros anuals que no es declaren a l'Estat. La major part d'aquest diner no declarat s'amaga al sector de la construcció, però també es concentra en el blanqueig de capitals del narcotràfic o amb l'emissió de factures falses. L'Estat espanyol és el segon Estat de la UE amb més frau d'aquest estil, i es calcula que el diner negre suposa el 23% del PIB estatal, amb la conseqüent pèrdua de recaptació de prop de 90.000 milions d’euros anuals que, fent números, suposen quatre vegades l'espoli fiscal que patim.

La culpa d'aquesta milionada d'euros no declarada la té la laxitud amb què recapta impostos l'Estat espanyol. Per moltes campanyes institucionals que faci, Espanya destina a la recaptació d'impostos a través d'hisenda només el 0,06% del PIB, mentre que Suècia destina 30 vegades més capital al seu òrgan encarregat de la recaptació, i així aconsegueix que el frau suec sigui 7 vegades inferior.

Però la cosa és encara més escandalosa pels interessos catalans, perquè si en alguna part de l'Estat es persegueix el frau fiscal és a Catalunya. Així el Principat registra tres vegades més inspeccions i liquidacions de l'Agència Tributària dels que registra la Comunitat de Madrid, per exemple, tal com es pot veure en la presentació que us oferim a continuació.




Una mostra més que, per l'Estat espanyol, Hisenda no som tots: Hisenda són els catalans.