Dimarts, 24 de març de 2009 05:00 h

Fabra, el franquista

La Diputació de Castelló amb Carlos Fabra al capdavant ja s’ha tret la careta del tot. Ja no s’amaguen: ja és declaren franquistes sense complexos.

Ara fa uns mesos va passar de manera totalment desapercebuda la presentació d’un llibre un llibre del coronel José Luis Lapeña Carrasco (1929-2005) editat per la mateixa Diputació de Castelló on es qüestiona que l'aixecament de 1936 fos un cop militar i justifica les actuacions de Francisco Franco que van donar lloc a la Guerra Civil.

Franco, escriu l'oficial, va col·laborar a partir del 18 de juliol de 1936 amb les altres forces revoltades ‘amb la finalitat de donar a Espanya un règim de justícia, pau, ordre i harmonia per a tots els espanyols’. L'obra va ser presentada pel vicepresident i diputat de Cultura, Miguel Ángel Mulet, durant la Fira del Llibre de Castelló, al maig de 2008.

El document conté, no obstant això, afirmacions que poden ser molt polèmiques i que xoquen amb la historiografia establerta. El llibre, que es diu ‘España, sueño imposible’, sosté que la guerra no va ser ‘un cop militar a l'estil dels del segle XIX’, sinó que es va tractar un conflicte entre dues parts ‘amb idees distintes i irreconciliables’. En la zona ‘nacional’, va prevaler ‘la visió del món de la classe mitja espanyola, amb els seus valors i amb els seus defectes’; en la ‘republicana’ (vegeu quina interpretació més objectiva de les dues parts), es va intentar ‘de cara a l'exterior dissimular una mercaderia anarquista, sindicalista o comunista, clarament proletària, amb la bandera d'un liberalisme burgès, tranquil i europeu, que aconseguirà enganyar durant un temps a molts ingenus’. Així, mentre ‘la consciència religiosa’ va donar ‘raó i sentit a tota una generació de joves’ que van anar ‘a la mort alegrement per la seva fe’ (els franquistes), la ‘exaltació revolucionària’ va produir en l'altre bàndol ‘un esperit de lluita i una tenacitat dignes de millor causa’.

Si l'alçament ‘nacional’ no va ser un cop militar, segons Lapeña, si que ho va anar, en canvi, el que es va produir després de la victòria del Front Popular en les eleccions del 16 de febrer de 1936. Aquest triomf ‘havia donat a treballadors, desocupats i revolucionaris, una patent d'impunitat allunyada de tot principi d'ordre i autoritat’. El Govern sortit de les urnes, insisteix, no va fer ‘altra cosa que cedir constantment, davant l'embranzida revolucionària’, que va voler ‘imposar-se i dominar tota Espanya’. ‘Era un autèntic cop d'estat’ que tenia com model la revolució russa. La tesi del coronel és contraposar un intent de rebel·lió de cort bolxevic manejada des de

‘Ha de reconèixer-se que la guerra d'Espanya és una veritable croada en pro de la religió catòlica’. Lapeña assegura que ‘el Generalísimo acceptava els suggeriments en matèria de religió perquè el poble espanyol l'hi demanava’. I afegeix que, després de les preocupacions en l'Església pel ‘totalitarisme nazi’, Franco va contestar a Gomá que ‘mai permetria l'extensió del racisme hitlerià a Espanya’

El més greu de tot plegat és que una Diputació, una entitat pública, editi un llibre d'aquestes característiques. Així doncs, amb els diners de tots els castellonencs i castellonenques s'ha publicat un llibre d'enaltiment al franquisme, al falangisme i a la radicalitat religiosa. La impunitat amb la que actua Fabra a la diputació i el tarannà absolutista i caspós que gasta es tornen de posar de manifest amb l'edició d'aquest llibre.

I ningú hi fa res...