Dijous, 14 de maig de 2009 05:00 h

Sabata no vol deixar la cadira

La destituïda directora de Linguapax, l’activista i exportaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) Mònica Sabata, sembla que no en té prou en sembrar la zitzània entre l’associacionisme catalanista. Ara també ho trasllada a l’àmbit institucional.

Després d’haver lluït els seus millors dots com a diplomàtica en casos com la divisió interna de la PDD, la seva traumàtica sortida del CIEMEN o a l’hora de proclamar als quatre vents el seu rebuig a encapçalar la llista d’ERC a les europees adduint un suposat apoliticisme, ara es troba sense altaveus mediàtics de pes.

Davant d’aquesta situació, ha decidit aferrar-se a la presidència de la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR), que ostenta des del març del 2008 en tant que presidenta de Linguapax. Rotativament, els representants de les entitats membres ocupen el càrrec de president de la federació. Abans de Sabata, Arcadi Oliveres, de Justícia i Pau, era el president.

És per això que, des que la van destituir de Linguapax, el 2 d’abril, se li reclama que deixi també la presidència de la FOCIR i la cedeixi o bé a Miquel Àngel Essomba, president de Linguapax, o bé al vicepresident de la FOCIR, Jordi Sanjust, de Mountain Wilderness de Catalunya.

Consideren fins a cert punt humiliant que entitats de pes com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Gran Orient de Catalunya, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, el Pen Club, la fundació puntCAT i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), entre d’altres, s’expressin en fòrums internacionals mitjançant la veu de Sabata.

Però lluny d’aquestes peticions, ella continua presentant-se a tot arreu com a presidenta de la federació i, per exemple, en virtut d’aquest càrrec avui moderarà una taula rodona (pdf) entre tots els candidats a les eleccions europees.