La caverna eclesiàstica a l’assalt del bisbat de Barcelona
La batalla per l’estat propi també passa pels bisbats. La successió del cardenal de Barcelona Lluís Martínez Sistach està en marxa des del passat mes d’abril quan Sistach va fer 75 anys i va presentar la seva renuncia al Papa Benet XVI. Des de llavors la batalla pel canvi episcopal ha pres dimensions més polítiques que eclesiàstiques. El moment polític que viu Catalunya s’ha sumat a les pugnes entre el sectors que es mouen a l’entorn de Sistach- nacionalistes, sobiranistes i progressistes malgrat Sistach-, i els unionistes ultraconservadors de la caverna eclesiàstica.Les travesses són variades, però en els últims dies ha entrat en joc un nou element que ha disparat les alarmes del sector més sobiranista; el cardenal Antonio Cañizares. L’home, anterior arquebisbe de Toledo, és un dels responsables del document de la Conferencia Episcopal sobre la Unitat d’Espanya com a bé moral que cal salvaguardar. Per tal que ens fem una idea de Cañizares recordar unes paraules seves: “davant d'aquesta situació crítica i crucial, en la proximitat de la festa de la Immaculada, com a exercici de la caritat social i com un deure del quart manament que mana honorar també a la Pàtria, m'atreveixo a demanar que elevem la nostra pregària a Déu, insistent i intensa, per Espanya, per la integritat i unitat d'Espanya i el progrés i futur de tots els pobles que la formen en diversitat i riquesa plural dins d'un projecte comú ». Amén.
Pel que sembla Cañizares porta avantatge: tot i ser a Roma passa més temps a Madrid i Barcelona que al Vaticà, i ha manifestat que no li “desagradaria venir a Barcelona malgrat la situació actual”, per altra banda hi ha l’amistat del prelat d’origen valencià –això també pot ser un punt a favor-, amb José Manuel Lara i el seu grup mediàtic, i per últim, Cañizares ha conreat una amistat creixent amb Sistach i que va incrementant viatjant sovint a Catalunya. En contra hi ha la reacció que Cañizares desencadenaria en el sector més sobiranista i progressista a Catalunya que s’oposaria a un candidat espanyolista i carca.
A l’espera que Roma faci el nomenament – aquí el joc brut d’Espanya també actuarà- ,a les travesses del sector més sobiranista hi ha l’arquebisbe d’Urgell y copríncep d’Andorra, Joan Enric Vives i l’Abat de Montserrat, Josep Maria Soler. En les del sectors conservadors i proclius a l’unionisme els bisbes Saiz Meneses i Romá Casanova, de Terrassa i Vic, respectivament, i els que són a mig camí però sense mullar-se pel sobiranisme, tindrien de referents l’actual auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull i l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. L’espanyolisme ultracatòlic espera amb candeletes l’aterratge de Cañizares. Independentistes creients i no creients haurem d’estar al cas.