Sánchez Camacho, monja de dia, “stripper” de nit...
La presidenta del PP a Catalunya es una actriu singular, un cop ha comprovat com s’estreny el seu marge electoral cara les properes eleccions, ha posat en pràctica l’estratègia de la llagrimeta i del doble discurs, depenent de les circumstàncies.De dia, Alícia, apareix emmarcada en aquell fons blau celestial, marca del PP, i és capaç de desautoritzar les declaracions predemocràtiques de l'eurodiputat del PP, Alejo Vidal-Quadras, o d’assegurar que les seves gestions amb la ministra i alts càrrecs de Foment -ella té fil directe, no ho oblidem- desencallaran definitivament el desdoblament de la N-II, una carretera que coneix bé, sobretot en aquells matins de boira, tal i com apuntava en directe a Rac1. També es capaç de dir, sense immutar-se, que enguany el Govern espanyol sí que té la voluntat de complir amb les inversions amb Catalunya, però la crisi, ai, la crisi!, els posa pals a les rodes.
De nit, és diferent, Sánchez Camacho es transforma, entra per la porta d'Intereconomia i s'aseu a “el gato al agua” i no solament fa de “strepper” política excitant la caverna, sinó que menteix una vegada i una altra, per tal de fer arribar a l'èxtasi a la colla de bojos que l'acompanyen. Caldria preguntar per què hi va, pagen bé? amb metàl·lic o amb especies tipus corticole, i així s'estalvia l'IVA? Esgarrapa vots a en Rivera i per això tot s'hi val?
Camacho, de dia convenç a bona part dels media catalans, i de nit se’n fot de tots ells i lluita per ser més radical que tota la taula de “el gato al agua” junta, i converteix les seves mentides en espectacle televisiu d'alt voltatge, com quant s'inventa amenaces, i d'aquesta manera pot passejar-se tot el dia amb escortes.
Aquesta doble vida no pot durar eternament, i menys ara que van mal dades al país, Camacho haurà de decidir tard o d’hora si vol fer vida monàstica o vol exhibit el seu cantó més fosc nit i dia.