Jordi Évole, espanyolista de debò
Évole ha espremut l’entrevista amb Artur Mas al “Salvados” com una taronja. Diumenge noticia a El Periódico d’autobombo per a ell i pel diari, amb el títol “Jordi Évole repassa la portada d’El Periódico amb Artur Mas”, on el més important, i per aquest ordre, és el periodista, el diari i Artur Mas, que es veu d'esquenes mirant la portada de El Periódico. Dilluns un article d’opinió, també a El Periódico, titulat “El que no ens vam dir”, on explica les seves “percepcions” sobre Artur Mas. El que Évole creu és que Artur Mas, no està convençut que dir adéu a Espanya “sigui la solució als problemes, sinó un mal menor”, i considera que Mas, més que enamorat de la independència està de morros amb la dependència i que sigui com sigui, el president sempre guanya, tret que es faci enrere i defraudi els seus votants.Évole dibuixa els possibles escenaris en que es mou el president i diu que si Espanya s’oposa a la consulta i aconsegueix aturar-la –no diu com- Mas surt vencedor, perquè “ningú podrà demostrar que els catalans no volien la independència”. En el cas que hi hagi consulta i guanyi el sí, ell serà qui es queda el premi. I en el suposat que guanyi el sí però s'impedeix la independència – Évole tampoc explica com -, els “dolents seran els altres”. I per últim si guanya el sí i aconsegueix que Catalunya sigui un estat propi, l’èxit total.
Évole, simplifica així el procés cap a la independència i ho focalitza en el president Mas, obviant el pes que puguin tenir la resta de forces independentistes - partits polítics i organitzacions de la societat civil-. En l’exposició del periodista es percep a més, certa confiança en que algunes forces superiors, que no descriu, puguin aturar la consulta, i en el cas que s’arribés a fer i guanyés el sí, aturar la independència – això sempre en el camp de la percepció, és clar-.
El consol d’Évole queda claren el seu article, és que hi ha independentistes de debò i altres d’econòmics. Diu el periodista de la Sexta que “Se'm va passar comentar-li si la pregunta del referèndum serà si estem disposats a ser independents i pobres. No és per ser malastruc, sinó perquè crec que els verdaders independentistes són aquells que fins i tot prefereixen ser pobres a dependre de Madrid. Als que pretenen la independència per ser més rics, segons la meva opinió, els interessa més la riquesa que la independència.”. Vist així, Évole deu ser un espanyolista de debò, d’aquells que prefereixen ser pobres i dependre de Madrid.