Divendres, 21 de setembre de 2007 05:00 h

Operació Matas

Jaume Matas volia continuar manant aquesta legislatura a les Balears, i aquesta havia de ser la legislatura de la seva consagració política. De fet l'exdirigent popular volia passar a la posteritat a les Illes, i el seu gran projecte dels darrers mesos de mandat era la polèmica 'Òpera' de Palma. L'edifici, que havia de tenir un impacte arquitectònic mundial a l'estil de l'Òpera de Sidney de Jørn Utzon, havia estat encarregat a Santiago Calatrava, sense concurs públic ni res, només per l'amistat entre Matas i l'arquitecte valencià.

Precisament en València devia enmirallar-se Matas, i la megalomania del PP d'allí se li deuria contagiar, fins al punt que aquesta Òpera era venuda pels mitjans afins als populars com un edifici emblemàtic, que havia de portar a les illes turistes d'alt nivell adquisitiu atrets per les suposades virtuts d'aquest auditori.

L'obra va ser criticada pels mitjans d'esquerres, que la veien com faraònica i desmesurada, i tal com informa el setmanari El Temps, el preu per construir-la era desorbitat: inicialment -aquestes construccions sempre se'n van de mares- havia de costar 90 milions d'euros, i no hi havia garanties que, un cop construïda, l'òpera no fos un edifici buit i sense programació.

Els populars volien jugar la moneda de l'espectacularitat, i durant la campanya electoral van voler utilitzar l'òpera com a cop d'efecte, al més pur estil Francisco Camps i la Fórmula 1. Però la jugada no els va sortir tan bé, i la junta electoral va prohibir celebrar una presentació pública durant la campanya electoral de la maqueta del projecte, amb Calatrava i Matas com a vedettes d'una fotografia electoralíssima.

Finalment els resultats electorals van significar un tomb polític a les illes, i el projecte de l'Òpera de Matas -una espècie de Valle de los Caídos democràtic- ha acabat sepultat en algun calaix del Govern Balear, així com la maqueta que mai va arribar a veure la llum. Els costos del projecte, és clar, van haver de ser sufragats, i el deliri de grandesa de Jaume Matas només ha acabat costant als illencs 1,2 milions d'euros. Encara sort.