No a Bono
Finalment José Bono serà el president del Congrés dels Diputats espanyols, i el socialista més anticatalà de la història ha estat triat gràcies als 25 vots del PSC, que com ovelletes parlamentàries han decidit acatar les consignes del PSOE. De fet al carrer Nicaragua encara deuen riure amb aquell estirabot de la Chacón, on va prometre que el PSC votaria en clau catalana a Madrid "si calia". Ens costaria veure un millor moment per fer-ho, senyora Chacón.En qualsevol cas, Bono va ser escollit per 170 diputats a la segona volta, tenint en compte que els socialistes en tenen 169, però a la primera volta només el van escollir 168 parlamentaris, de manera que un socialista va abstenir-se'n, potser aprofitant que la votació era secreta.
Després d'aquesta pífia, que va deixar en ridícul a la formació de Zapatero, els bulldogs del partit devien posar-se seriosos, i van enviar consignes als diputats bromistes per tal que a la segona volta s'acabessin les bromes. A Internet també s'ha difós la "bola" d'una militant socialista catalana que, profeta enmig d'un desert de seguidisme, hagués votat un NO ben alt i clar a José Bono. Molts han interpretat aquesta narració del somni d'una militant de Mataró com la declaració d'una veritable diputada socialista negant-se a votar a l'exministre de defensa.
Tant de bo, tant de bo els diputats del PSC fossin tan valents...