Dilluns, 14 d'abril de 2008 05:00 h

I què passa amb Clos?

El nomenament de dos ministres catalans al nou govern espanyol ha estat acollit amb eufòria per molts mitjans de Barcelona, però el cert és que, ara per ara, la influència del PSC dins el PSOE és ínfima i els diputats socialistes catalans a "la capital" continuen practicant el seguidisme de sempre. El nomenament de Corbacho ens sembla particularment interessant a mig termini, ja que podria seguir els passos de Montilla i utilitzar el ministeri com l'últim graó abans d'un hipotètic assalt a la Generalitat de Catalunya. Les ambicions del ja exalcalde de l'Hospitalet són conegudes i caldrà anar-li seguint la pista els propers mesos. A més la marxa de Corbacho a Madrid deixa un buit gegantí a la Diputació de Barcelona, una de les administracions amb més poder econòmic del Principat.

Per altra banda, els partits sobiranistes poden estar contents amb el nomenament de Chacón, que quedarà aparcada al departament de Defensa i, com a mínim, no es dedicarà a impulsar polítiques unionistes que vulnerin les competències de la Generalitat des d'un altre departament, com ja va fer durant el seu fugaç -i nefast pels interessos catalans- pas pel ministeri d'Habitatge. Com a curiositat, no es preveu que aconseguim la independència abans d'acabar la legislatura, però de fer-ho, Chacón seria l'encarregada de treure els tancs als carrer per tal de fer valer l'article 8 de la Constitució espanyola, el que obliga l'exèrcit a garantir "la unitat d'Espanya". Seria l'enèsim cas on una catalana ha d'atacar el Principat, seguint els passos del General Prim...

El gran misteri de tots aquests nomenaments, però, és el futur de Joan Clos, el fins ara ministre d'Indústria, Turisme i Comerç (Justícia no). La jubilació de Clos, que s'ha orquestrat en silenci tot i que estava cantada, també ens porta a especular sobre el futur de l'exalcalde de Barcelona. Segons Iceta, Joan Clos continuarà desenvolupant funcions "d'importància política com a dirigent del PSC" i amb tasques futures "que li seran encomanades". Frases ambigües que ens porten a especular encara més sobre l'avenir de l'exministre espanyol. Per una banda podria acabar jubilat a Europa, ara que s'acosten les eleccions al Parlament Europeu, però també especulem amb una sortida molt menys pacífica.

Clos podria perfectament seguir els passos d'un altre exalcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i col·laborar amb aquest per crear el Partit Democràtic Europeu. Ambdós haurien acabat d'allò més rebotats amb l'aparell del PSC, i podrien fer duo de cara a l'any vinent. Entre les maragallades de l'un i les closades de l'altre, l'espectacle estaria garantit.