Dimecres, 25 de juny de 2008 05:00 h

De reciprocitats

La paraula reciprocitat s'ha utilitzat darrerament per resoldre situacions de desigualtats, però en el llenguatge polític la "reciprocitat" s'ha convertit en una arma llancívola que sovint amaga propòsits molt més perversos.

En el conflicte sobre les emissions de TV3 al País Valencià, el govern del popular Francisco Camps brandia la paraula "reciprocitat" per justificar el tancament dels repetidors situats enllà de l'Ebre. Asseguraven que fins que a Catalunya no es garantís la "reciprocitat" amb les emissions de Canal 9, al País Valencià no s'hi podrien veure les emissions públiques catalanes. L'argumentació del PP valencià xocava amb l'evidència que les emissions de TV3 al País Valencià són una iniciativa privada, tirada endavant per associacions del territori que, de manera privada, emetien les cadenes catalanes. Si alguna entitat valenciana hagués volgut treballar per fer arribar Canal 9 al Principat, hagués tingut el dret de fer-ho per si mateixa. En aquest cas, doncs, la paraula reciprocitat amagava tones i tones de demagògia per part de les autoritats valencianes.

Amb el fugaç reconeixement del català a les institucions franceses ha tornat a aparèixer el fantasma de la reciprocitat. Tothom a Catalunya sap que la política lingüística francesa ha estat, de sempre, partidària de l'extermini i l'assimilació de les realitats culturals que difereixin de la francesa. Després que l'Acadèmia francesa i un Senat molt més jacobí que l'Assemblea Nacional desfessin l'esmena a la constitució veïna que havia de defensar les llengües minoritàries, encara hi ha veus al Principat que dubten del centralisme francès i s'atreveixen a parlar de "reciprocitat". En aquest sentit, són especialment il·luses les intencions d'aquells que volen augmentar la presència del francès a Catalunya esperant una certa reciprocitat. L'expresident Pasqual Maragall parlava fa mesos en aquesta línia, quan proposava que Catalunya entrés a la francofonia, una associació que agrupa una cinquantena d'Estats de parla francesa, i instava el país a promoure el francès com la segona llengua a aprendre a les escoles. El de Maragall era, novament, un exemple de reciprocitat mal entesa.