Dilluns, 23 de juny de 2008 05:00 h

Mòmies, dives i Rajoy

El Congrés dels populars espanyols s'han tancat sense sorpreses, però també sense la contundència necessària per estabilitzar el partit. Mariano Rajoy continua al punt de mira d'importants sectors del partit, que tot i el bany de masses valencià no li perdonen que, a més d'entrebancar-se una vegada i una altra a les eleccions espanyoles, s'atreveixi a sepultar l'aznarisme.

A la marxa d'Acebes i Zaplana -aquest últim ni va dignar-se a acostar-se al Congrés, enfeinat com està a forrar-se a l'empresa privada- cal sumar-hi aquest intent de sepultar José Maria Aznar. Malgrat tot, l'històric expresident espanyol va passejar-se pel Congrés com un veritable Playboy, amb la seva mitja melena de diva i aquell matoll grisenc sobre la boca que suposem que és un incipient bigoti després de l'esquilada. Amb la seva veu de seductor nat, aquella que tants malsons acompanyava del 1996 al 2004, Aznar va dedicar-se a alliçonar els populars que queden, assegurant que s'havia quedat "mut" davant el nou equip de Rajoy, una expressió que a dia d'avui ningú encara ha sabut interpretar.

Des d'una moderació que no li és característica, Esperanza Aguirre va dedicar-se a criticar en veu baixa el lideratge de Rajoy, assegurant que el nou equip no és integrador i lamentant que tota la cortina de fum de les primàries per triar líder no s'apliquin fins després del 2012. Precisament Aguirre i altres membres de la caverna, com Vidal Quadras, van dedicar encesos aplaudiments a Aznar quan aquest defensava una política de línia dura.

Aliè a tot el circ s'hi trobava Don Manuel Fraga, que entre militants que li demanaven fotografiar-se amb ell -ja se sap, no es troben extraterrestres cada dia- anava a la deriva, massa ancià per aguantar jornades de dotze hores. Precisament Manuel Fraga, el president honorífic del partit, fou l'únic que no s'aixeca durant l'ovació en plan Hollywood a Mariano Rajoy. No sabem si va ser un acte contestatari o l'edat, que no perdona.