Ahir va ser un dia molt gran, una jornada intensa, un xic cansada al final, però una Diada per recordar, per fer història. Vam ser molts els que vam baixar a les Terres de l'Ebre des de diferents punts dels Països Catalans, però la sorpresa va arribar quan fins hi tot allà, sobraven els participants. La jornada va començar molt d'hora al matí des de Girona, per poder arribar aviat a Barcelona i participar a l'homenatge a Rafael Casanova. Va continuar l'aventura iniciant la ruta  cap al tram 17, on milers de catalans van omplir les carreteres per seguir amb aquest moviment que ja no té aturament. Una cadena que no acabava, on grans i petits es donaven les mans. Un ambient molt festiu, ple d'il·lusió, al veure que el somni que portem dins des de més petits està ja a tocar.
 
  Llegir-ne més

L’Enric té 83 anys, ben portats, però 83 a la fí. I portem dies intentant convence’l que es pot quedar a Barcelona encara que no hi estigui apuntat.
 
-Pare, la cadena passarà a 50 metres de casa i tampoc cal hagis d’anar amb nosaltres en autocar.
 
-No Jordi, la meva generació potser vàrem salvar els mots, en silenci i amb molta por, però ho vam fer. I avui aquells que encara no hem “desfilat” cap allà dalt, hem de fer costat de la vostra en el sacrifici  i l’esforç de la victòria.
 
La Cristina també hi vol ser. La família li diem que anar amunt i avall amb la cadira de rodes a l’autocar per canviar el carrer de Sants per la N-340 no té massa sentit. Que ningú li demana que faci aquest esforç.
 
-No Jordi, jo puc ser disminuida i sempre ho seré, vaig néixer així. Però el meu país  no va nèixer  disminuit i no hi ha cap raó perqué ningú al SXXI l’obligui a ser-ho. El que res no costa, res no val . El meu esforç i la meva il·lusió  és allò que m’ha permès tirar endavant a la vida i també és la metàfora del meu país.
 
Jo no puc correr germanet, però també tinc pressa Llegir-ne més

FestaDirecte!cat | La família Aguilar Rovira són els protagonistes d’aquest vídeo que el prestigiós diari anglès The Guardian va enregistrar en motiu de la Via Catalana. Tots formen part dels Castellers de Vilafranca, una de les colles que ahir van participar al tram 271, reservat per les colles a l’Arc de Berà (Tarragona).

A través del fet casteller els Aguilar Rovira expliquen els motius pels que participen a l’històric esdeveniment. The Guardian manté la llengua catalana i subtitula en anglès les paraules dels entrevistats.

Llegir-ne més

M’explica que es va aturar i enmig del silenci del capvespre va sentir la remor llunyana de la veu del poeta proclamant
 
“...baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu."
 
Em va semblar una història bonica i em va semblar la millor resposta a alguns debats estèrils que hem viscut abans –i que vivim després- de la Diada. Perquè si alguna lliçó ens pot tranquil·litzar i ens pot fer feliços després d’aquesta Diada magnífica és la confirmació que el procés d’autodeterminació que vivim té una arrel social tan forta, tan convençuda i tan transversal que no estem en mans d’un o altre polític, que no depenem d’una o altra declaració o estratègia d’aquesta o d’aquella altra formació.  Llegir-ne més

Mas-Colell respon al govern espanyol que la millor manera de saber si hi ha una "majoria silenciosa" és fer una consulta

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha respost aquest dijous a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que ha afirmat que l'executiu central vetllarà per la "majoria silenciosa" que no va anar a la Via Catalana. En la línia del portaveu del Govern, Francesc Homs, el conseller ha assegurat que la Generalitat "no farà passos sense consultar a la gent" i per saber si hi ha "estats d'opinió alternatius" als de la Diada s'ha de fer una consulta sobre la independència. Mas-Colell també s'ha mostrat "preocupat" sobre la reacció editorial a la celebració de l'Onze de Setembre "d'alguns mitjans amb seu a Madrid" i ha assegurat que "viuen en una bombolla".

CDC acusa el govern espanyol de "fer el ridícul" i de no tenir "intel·ligència política" quan minimitza la Via Catalana

El vicesecretari general de Coordinació Institucional, Lluís Corominas, ha acusat aquest dijous el govern espanyol de "fer el ridícul" i de no tenir "intel·ligència política" quan minimitza la Via Catalana. En roda de premsa, Corominas ha avisat l'Estat que cap "tercera via" els farà fer marxa enrere, mentre que el secretari d'Organització convergent, Josep Rull, ha instat l'Estat a no tenir por de posar les urnes per esbrinar realment quines són les majories.

ERC cita a partits i entitats socials per consensuar abans de dos mesos la pregunta i la data de la consulta

ERC vol que la data i la pregunta de la consulta sobre el futur de Catalunya es coneguin abans del desembre. Després de l'èxit de la Via Catalana, la plana major del partit s'ha reunit aquest dijous per fer-ne una valoració. La secretària general republicana, Marta Rovira, ha avançat que "a partir d'avui", ERC començarà a parlar amb partits i entitats "per tal de tenir una data i una pregunta clara tan aviat com sigui possible".


  Llegir-ne més

Malgrat separar-nos més de 350 quilòmetres, malgrat no veure l’horitzó més enllà del nostre tram; en el moment d’agafar-nos de les mans, hem pres consciència que el clam independentista ressonava a l’uníson per el Pertús, Girona, Barcelona, Tarragona... No tinguin cap dubte de que Catalunya serà lliure, perquè ningú podrà aturar la determinació d’un poble que clama llibertat, units per les mans. Llegir-ne més

 Avui m’he despertat un xic més aviat que un festiu qualsevol; havia de ser el gran dia per excel·lència. Ja portàvem unes setmanes de tensió en la preparació de la Via Catalana. Doncs bé, al matí he estat voltant pel meu poble, Portbou, una població petita de l’extrem nord de l’Alt Empordà , a la marina de l’Albera. Encara que a Portbou no passava la Via Catalana, volia fer una comprovació del nombre de senyeres i estelades que hi havia . Enguany , a una petita població com és Portbou, amb una sociologia difícil envers la independència, he pogut palpar que hi havia moltes més senyeres i estelades que el 2012 : la sensació era que la cosa aniria bé a tot el país. Cap a les tres de la tarda m’he dirigit a la capital de la comarca, a Figueres; en principi no es veia massa ambient, però quan més s’acostava al centre la cosa canviava .  Llegir-ne més

A Biure, amb la bona gent de l'ALT EMPORDÀ, tram que vaig demanar fa mesos quan vaig sol·licitar a l'ANC un dels llocs que aleshores hi havia poca gent. Avui ha estat un ple absolut, un clam com a la resta de Catalunya. Per això em temo que a Espanya, al seu estat corrupte i colonial només li queda l'opció de jutjar-nos. I el seu veredicte serà, traïdors. I la sentència, fer-nos beure la cicuta. Però la manca d'autoritat moral d'aquesta paròdia d'estat modern i democràtic que el PSOE aguantava i que el PP ha deixat caure fins al fang pudent no sembla que pugui fer progressar aital sentència. Llegir-ne més

Aquest gloriós 11 de setembre ha nascut Berta Molina Oriol, la meva segona neta. Aquest fet m'ha permès fer una reflexió des de fora de l'acció directa, observant la Diada des d'una certa distància. Naixença i reflexió m'han omplert de joia i tranquil·litat. La joia és evident, la tranquil·litat ve de la reflexió. Fa molts anys que lluito per aquest país, com molts altres, moltíssims. He recordat a en Josep i Dolors Oriol, Miquel Hill, Josep Pidelaserra i en Josep Garriga. Tots ells han bregat per Catalunya i cap d'ells la veurà independent, però les seves tasques no hauran estat estèrils. Ara sé, tinc l'absoluta certesa, la tranquil·litat, de que Catalunya serà lliure, un nou Estat al món. Des del record dels que no hi són, a la llavor dels nouvinguts, amb la confiança a tots els que cada dia fan Via Catalana: a TOTS, MOLTES GRÀCIES PER SER CATALUNYA.       Llegir-ne més

 Amb el dipòsit ple, encetàvem un viatge de vora els dos-cents quilòmetres, des de la comarca d'Osona cap el tram 264 de la via catalana, a Torredembarra. Les carreteres catalanes estaven guarnides d'infinites samarretes grogues, amb múltiples missatges de llibertat, d'estelades de tot tipus, de peregrins independentistes que avui hem volgut donar a conèixer, un 11 de setembre més, un vegada més, la nostra voluntat de ser lliures.  Un cop arribat a destí, tot i les retencions causades pel trànsit a les carreteres, hem pogut gaudir d'una assistència massiva i d'un ambient festiu, en què els participants d'origens diferents, hem ballat, cantat, hem cridat a l'uníson i ens hem donat la mà amb un mateix desig que ens unia: INDEPENDÈNCIA.
  Llegir-ne més

Avui (gran novetat informativa) s’ha celebrat la Via Catalana per la Independència en el marc de la Diada Nacional de Catalunya. Alguns intentaran fer-ho passar com una Diada més. Com un dia de quatre patriotes que s’uneixen per a reclamar utopies. No caiem en tòpics ni en errors. Les avionetes que avui sobrevolaven Barcelona eren per fer-nos fotos -excepte la d’Intereconomia que perseguia rememorar els avions que pilotaven els seus avantpassats sobre Catalunya carregats d’odi i bombes-.Una mobilització increïble que només té el qualificatiu de magnànima. Només aquesta perquè si la qualifiquem d’inigualable caurem en la mateixa trampa de l’any passat. I tornarem a superar els nostres propis rècords.  Llegir-ne més

Avui no és dia de parlar de fets objectius. No es tracta de l’espoli, del menysteniment de la  llengua, de la supèrbia dels governants de Madrid, de la parcialitat del Tribunal Constitucional  o de la crisi que ens colpeja per una manca de recursos imposada. No  es tracta de res d’això. Ni  de si tenim raó, memòria, tradició o història que justifiquin la nostra existència. Tots  aquests elements tindran el seu moment de glòria, de ser exposats  i defensats en reunions de savis molt savis que saben més que ningú. Avui, tot això, no importa. Perquè avui és el dia de la voluntat d’ésser, de mostrar al món l’esforç  tenaç d’un poble que ha resistit  i ara vol triomfar. Llegir-ne més

Després del ridícul protagonitzat per la delegació espanyola a Buenos Aires, era necessari  buscar una nova manera d’explicar al món que nosaltres, els catalans, no ens sentim en la seva majoria representats per Espanya i tampoc pels espanyols. Som una nació que reclama el dret a decidir el seu futur. Un futur, que segons hem pogut comprovar durant la celebració de la Diada, volem que sigui lliure i en forma d’Estat propi.  Al Passeig Lluís Companys de Barcelona, a pocs metres de l’Arc de Triomf, s’hi han acostat milers de persones que poc a poc han anat omplint l’avinguda, d’inici ja força atapeïda d’estands. Un d’ells, el d’Òmnium Cultural.  Llegir-ne més

Les converses exploratòries determinen que sí, que la mobilització serà les més gran que es recorda a les Terres de l'Ebre i que hi anirà molta més gent de la inscrita al web oficial. Un grup ens hem inscrit al tram 64, a uns quants kilòmetres de distància. És dels darrers que s'ha omplert oficialment, segons les dades de l'ANC. Durant el matí, la C-12, l'Eix de l'Ebre, no para de conduir gent cap al mar, procedent majoritàriament de les terres de Lleida. Dinem ben aviat i abans de les tres ja fem cua per entrar a l'Aldea, on ens introduïm a la N-340. L'ambient a la vila, encara travessada vergonyosament per la Nacional, és espectacular, mai vist. Emprenem el camí de Camarles, el nostre destí final. Més d'una hora abans del moment estipulat ja som, clarament, més dels necessaris per fer la cadena. El nostre grup és heterogeni, però predominen dues generacions: parelles que voregen els cinquanta i una bona colla d'adolescents. Però també hi ha gent més gran i nens. L'emoció del moment definitiu és molt intensa. Llegir-ne més

Participar a la ja mítica Via Catalana per la independència davant del Parlament de Catalunya, on damunt la barbàrie castellana s'hi ha construït la minsa sobirania parlamentària catalana, és tot un honor que guardaré junt amb la meva família per tota la vida. La jornada en aquest parc urbà ha sigut esplèndida, com cada any sobretot arran de la remodelació de la Diada feta pel govern d'esquerres i catalanista. Quan l'independentisme mica en mica sortia de la marginalitat -interessada per l'establishment català durant molts anys- les institucions del país van entendre per fi, que aquest dia d'homenatge i honorabilitat als defensors de la pàtria, havia de tenir tots els ingredients d'una celebració d'estat, i és així com any rere any des del 2004 s'ha anat fent amb força encert.  Llegir-ne més