Artur Gas: 'La meva relació amb l’independentisme és una Tensió Sexual No Resolta'

Fa set anys, en un país molt, molt proper, l’imperi CiU va caure a mans dels rebels del Tripartit. L’hereu convergent respon al nom d’Artur Gas, un xicot formós i ben plantat que enamora totes les àvies. La seva responsabilitat és recuperar la Generalitat dels pèrfids usurpadors del Tripartit, però durant anys i anys la seva lluita ha estat endebades. No obstant això, ara corren temps adversos pels governants. Catalunya ha estat destruïda i la flota convergent ha iniciat el seu contraatac. Avui, nosaltres entrevistem el seu líder.

ENTREVISTADOR: Bon dia, senyor Artur Gas.
ARTUR GAS: Sisplau, digue’m Molt Honorable President de la Generalitat Artur Gas, Amo i Senyor de Tots els catalans, fins i tot dels calbs. És que m’hi he d’acostumar poc a poc, saps?

No es precipiti, senyor Gas. De moment només venç a les enquestes. I sembla ser que podrien sortir perjudicats amb l’entrada en campanya del tema del finançament il·leg...
MEEEEEC!!!

Disculpi, però... què fot?!
Escolta, tu, sabatot! Que estaves a punt d’esmentar un tema tabú de la campanya!

Tema tabú?
A les meves entrevistes no es pot fer referència a cap dels següents temes: independència, Fèlix Millet, cas Pretòria, pujolisme, Majestic, sociovergència o calvície, entre d’altres. És una idea del David Madí. Un nano molt llest. Es veu que ho ha après dels ianquis, tot això.

No, si la idea és brillantíssima, però llavors no ens queden temes per discutir.
I ara! Pots preguntar-me sobre com de calb és el Montilla o sobre el concert econòmic, si et ve de gust.

Fantàstic. Vostès prometen assolir el concert econòmic, però alguns experts adverteixen que a nivell jurídic és més complex d’aconseguir que la mateixa independència.
El nou lema de CiU és que tot es pot aconseguir amb un somriure.

...
Què? T’has quedat de pasta de moniato, oi?

... una altra idea del Madí?
T’he dit que el Madí era gran. Molt gran.

Continuem amb frivolitats. Quin és el polític que més l’ha inspirat en aquesta campanya?
Òndia, nano, doncs són molts. Kennedy, l’expresident Pujol... però si m’hagués de quedar només amb un, diria que James Bond. M’he inspirat molt en la seva elegància i en la seva tofa poderosa. Però sobretot m’hi sento identificat perquè els arxienemics de Bond són calbs pèrfids, lletjos i maquinadors, com em passa a mi amb el Montilla i el Duran.

Disculpi, senyor Gas, però James Bond no és cap polític. De fet, és un personatge de ficció monàrquic, masclista i violent.
Igual que el Salvador Sostres però en guapo, tu!

Tornem al tema de les influències. Pensàvem que el polític que més l’hauria inspirat en el tarannà esperançador de la nova campanya hauria estat l’Obama...
L’Obama, dius? És aquell que mana a les Amèriques, no? No ho fa pas malament, no. Potser un dia li deixo que ens fem una foto plegats. Al nano es veu que li fa gràcia, tu! Si la premsa nord-americana fins i tot es refereix a ell com 'L’Artur Gas negre'.

Vaja.
Sí.

...
Et vols fer una foto amb mi?

No.
I si te la signo?

Tampoc.
...

Li sembla bé si, per variar una mica, li pregunto per temes compromesos?
No. Gens.

Doncs m’és igual. Hi ha ciutadans molestos amb l’ambigüitat del seu discurs sobre la independència de Catalunya. Quan l’aclarirà?
A tu t’ho diré! Mira, per a que ens entenguem, la meva relació amb l’independentisme és una Tensió Sexual No Resolta. Com el Mulder i l’Scully d’Expedient X, no? Si em pronunciés a favor o en contra, el votant perdria tot l’interés. Perquè al poble català li agrada el marro i el nyeu-nyeu. Fins i tot als calbs.

Així que vostè es pren la independència com un serial televisiu?
Com una comèdia, per ser més precisos.

Des del PSC l’acusen de boicotejar la iniciativa de fer dos debats, un en català i un en castellà, per TV3.
Quina mollera més dura que tenen aquests sociates, tu! Jo vaig dir que aniria al debat en català, però que potser, POTSER, podia ser que em posés malalt el dia del debat en castellà. POTSER!

Això sona a excusa de mal pagador...
I ara! Si no hi pogués anar portaria un certificat de malaltia signat pel David Madí.

No sabia que el Madí fos metge...
El Madí fa de tot. El Madí és a tot arreu.

Es comenta que vostè i el Duran no tenen bona relació, però que han aparcat les seves diferències durant el període preelectoral.
Calla, no me’n parlis del Duran! Ahir, quan el Papa va llegir l’Àngelus a la Sagrada Família, el Duran es va emocionar tant que va començar a xisclar com una nena i va acabar tirant-li els seus calçotets al cap. I després encara es va apropar a Benet XVI per demanar-li que li signés la calba. Quina vergonya, tu.

Alguns dels electors tenen por del fantasma del Majestic. Vostès prometeren no pactar mai més amb el PP, però és un secret a veus que alguns dels seus militants no veuen amb mals ulls aquesta opció...
Això és aigua passada, tòtil! Jo amb l’Alícia Sánchez-Camacho només m’hi reuniré el dia després de les eleccions, i perquè vam fer una juguesca. Ella em va dir que si jo guanyava per majoria absoluta, m’invitaria a un dinar al Majestic.

I si CiU no guanya per majoria absoluta?
Llavors també dinarem plegats.

I qui pagarà el dinar? Vostè?
I ara! Pagarà la Generalitat. Al cap i a la fi, en aquest cas estaríem parlant d’un dinar de negocis.

Per acabar, voldria fer-li notar que té una lleugera obsessió amb la calvície. Potser és perquè a vostè...
No ho diguis.

... se li comencen a veure...
No-ho-di-guis.

... unes entrades al front que...
No ho diguis! Sisplau: NO HO DIGUIS! Si no acabes la frase et dono un càrrec públic. Me’n sobraran quan faci fora tots els del Tripartit! On el vols? A Cultura et va bé?

El prefereixo a l’ACN.
Llàstima! Aquests els tinc tots aparaulats. No t’abelliria treballar a TV3? Hi farem una neteja que no la reconeixerà ni sa mare!

Tracte fet.
Tot i que, ara que hi penso, tinc molts amics a 8TV que porten nou anys morint-s’hi de fàstic i els vaig prometre un lloc a la corpo... No preferiries fer entrevistes a La Vanguardia? No hauràs de treballar gens. Te les escriurem nosaltres!

Així es fa país, senyor Gas!

Joan F.