Joan Lapotra: 'A ERC hi tenen gent valenta i a SI gent que va calenta'

Els catalans fatalistes fa anys que fantasiegen amb un líder carismàtic per encapçalar el moviment independentista. Però el problema dels somnis és que a vegades es compleixen, i quan ens adonem que en realitat són malsons ja no som capaços de rectificar. Els catalans volien messies? Doncs ara tenen semidéus. Els catalans volien líders? Doncs ara en tenen dos. O tres. O quatre. En tot cas, avui només entrevistarem a dos d’ells: el senyor Joan Lapotra, líder de Solidaritat Catalana per la Independència, i el senyor Joan Carbonero, cap de llista per Girona de Reagrupament. Entrevistar-los és tot un honor, encara que per aconseguir-ho hàgim de realitzar un petit sacrifici...

Gràcies per atendre’ns senyora Lapotra.
Faltaria menys. Joan Lapotra no pot dir mai que no a un sacrifici humà.

La independència de Catalunya està més present que mai en aquestes eleccions. Com s’ho fa per distingir el seu discurs enfront del de la resta de partits?
Fàcil. La qüestió es reclamar la independència per una data més propera que la resta. Que ERC diu que la vol al 2014? Doncs nosaltres la volem al 2013. Que Reagrupament diu que la vol per demà passat? Doncs nosaltres la volem avui. I si algun imbècil diu que la vol avui llavors nosaltres construirem una màquina del temps i la reclamarem per abans d’ahir.

De totes maneres s’ha de comptar amb què Europa no acceptarà de bones a primeres una Catalunya independent.
Joan Lapotra ho pot fer tot. Perquè Joan Lapotra ha portat el Barça a Europa. I si ha portat el Barça a Europa també pot portar-hi Catalunya.

No és el mateix presidir un club esportiu que presidir un país.
És evident! Dirigir un país és molt més fàcil!

Això és bastant qüestionable.
Què! Li vols donar consells a Joan Lapotra? TU!? A JOAN LAPOTRA!? Saps qui és, Joan Lapotra? Digues-ho! SAPS QUI ÉS?!

Un candidat?
No! Joan Lapotra és el messies que alliberarà el poble català de MORDOR.

Home, potser el terme Mordor és un xic ofensiu, crec que tothom l’entén si diu Espanya.
AAAAHHH!!! NO HO REPETEIXIS!

El què? Espany...
CALLA! Aquesta paraula és la meva kryptonita. Això i les auditories comptables.

Tenen alguna cosa a veure els desgavell fiscal del Barça i l’estrany finançament del seu partit?
MADRID ENS ROBA!

Disculpi però... què?!
MADRID ENS ROBA!

Què vol dir amb “Madrid ens roba”?
Una de les estratègies de Solidaritat és exclamar MADRID ENS ROBA cada cop que estem en una situació compromesa. Due Dilligence? Madrid ens roba. Fotos al Luz de Gas amb jovenetes? Madrid ens roba. De fet, l’altre dia vam fer un dinar de partit al Majestic i quan ens van portar el compte ens vam posar a cridar MADRID ENS ROBA fins que ens van deixar marxar sense pagar.

En què es diferencia el votant de SI del votant d’ERC, el principal partit independentista?
A ERC hi tenen gent valenta, i a SI hi tenim gent que va calenta.

Sobretot des que ha fitxat a Maria Lapiedra. No creu que aquesta estratègia pot perjudicar-lo? Potser alguns votants no es prendran seriosament la seva proposta.
Joan Lapotra ja n’està fins al monyo del votant seriós! El catalanisme està monopolitzat històricament per padrines, escolanets i bibliotecàries. Fotem-li collons, home! Prou seny! Prou de polítiques lingüístiques! Fem de la independència un concepte cool. Seduïm els immigrants.

I com és la seva Catalunya cool?
La Catalunya cool de Joan Lapotra és una Catalunya amb tancs, cava, diners i mamelles.

Senyor Lapotra, disculpi però se li mou alguna cosa a la butxaca...
Ah si, espera, que els trec i me’ls poso a la mà.

Però si són personetes! Personetes petites com formigues! Qui són?
Són l’Uriel Bertran i l’Alfons López-Tena. Oi que són macus?

Què bufons! Mira, a més parlen. O almenys ho intenten, però no els sento.
Tampoc els entendries. Ni tu ni el català comú. Parlen d’estratègies nacionals i teories polítiques i processos d’independència mundials i coses molt estranyes que no interessen a la gent. Per això Joan Lapotra els ha reduït i els porta sempre vigilats i calentons a la butxaca de l’americana.

Clar. Són molt millors les astracanades de la Maria Lapiedra, oi?
Exacte. El seu fitxatge és un motiu no només d’imatge, sinó també simbòlic.

Expliqui-m’ho bé, això.
La conversió de Joan Lapotra en messies passa per diferents fases. Aclamat pel barcelonisme, crucificat pel Rosell, ara Joan Lapotra espera la seva resurrecció política.

I què hi pinta la Lapiedra en tot això?
La Maria Lapiedra és la Maria Magdalena de Joan Lapotra.

Ben vist. Encara que aquestes estratègies li valen el descrèdit de la comunitat internacional. The Guardian el titllà de friki.
Saps que toca dir, no? Va, que Joan Lapotra et diu la primera paraula: MADRID...

ENS ROBA!
Molt bé! Aprens ràpid, noi.

Bé, doncs acabem preguntant-li pels rumors que afirmen que vostè es moriria cremat si li toqués la llum del sol.
No ho sé. Joan Lapotra mai ha vist la llum del sol. Per si de cas.

Doncs només ens queda desitjar-li sort i agrair-li la seva amabilitat.
Gràcies a vosaltres. Però la propera vegada que vulgueu parlar amb Joan Lapotra sacrifiqueu un senglar en lloc d’una persona, que com a mínim en podrem fer una costellada.



Ara toca invocar el senyor Joan Carbonero. A veure, com era... Joan Carbonero que estàs en els cels/ Santificat sigui el vostre Vademècum/ Vingui a nosaltres una Catalunya independent/ Faci’s la vostra voluntat/ aquí a Catalunya/ com es féu a Montenegro.
QUI GOSA PERTORBAR EL MEU SON ETERN?

Aquí, aquí, senyor Carbonero! Li voldríem fer una entrevista!
Ah, bé. Pots començar.

Recentment Solidaritat ha acusat Reagrupament d’haver plagiat la publicitat d’algunes revistes gironines. Què n’opina?
Doncs que està malament, no? Però no entenc per què m’ho preguntes. Jo no sóc de Reagrupament.

Sí que ho és, sí. Si és el cap de llista per Girona!
Ah, si? És que hi he entrat i sortit tantes vegades que ja no recordo si en formo part.

Què n’opina del fet que el senyor Joan Lapotra suggerís que el seu partit s’hauria de retirar pel bé de l’independentisme.
Això va dir?

Bé, sí... almenys això van dir els diaris.
Els diaris, vaja. És que... saps què? Aquí a dalt no ens n’arriba, de premsa.

Aquí dalt? On vol dir? A Puigcerdà?
No, a l’Olimp.

Abans l’independentisme era un valor polític pràcticament monopolitzat per ERC i fou vostè qui provocà que aquesta proposta es disseminés entre diverses formacions polítiques. Pot explicar-nos com succeí?
Al principi dels temps els déus d’ERC guardaven gelosament el foc de l’independentisme. Si en volien fer ús, els catalans havien d’acudir a ells. Però un dia, durant una calçotada, jo vaig ordir un engany. Vaig preparar dues fogueres, una amb el foc de la independència i l’altra amb el foc de l’autonomia. Sobre la primera hi vaig posar calçots, que tarden molt en estar cuits, i sobre la segona hi vaig cuinar cansalada, que s’enllesteix en un moment. Els déus d’ERC van mirar-se els calçots que hi havia sobre el foc de la independència i van dir: “Ens haurem d’esperar, encara estan crus”. En canvi, quan van flairar la cansalada guspirejant de damunt del foc de l’autonomia, no s’ho van pensar dos cops. S’abraonaren goludament sobre la carn a l’espera que els calçots estiguessin a punt. I aprofitant que tots es congregaven al voltant del foc de l’autonomia jo vaig robar de forma sibil·lina el foc de la independència per entregar-lo als catalans.

Un relat fascinant, senyor Carbonero.
Gràcies, mortal.

Per acabar, voldríem inquirir el seu intel·lecte inabastable sobre un fet ben curiós: vostè fa anys que rep un sou com a director de l’Hospital Transfronterer. Com ho aconsegueix, si tenim en compte que el projecte encara no està acabat?
Ben fàcil de respondre. Jo sóc omnipresent. Estic a tot arreu, a tots els llocs i totes les èpoques. Sóc el senyor de l’ espaitemps. Ara mateix estic naixent, experimentant l’amor per primer cop, parlant amb tu i curant un nen a l’Hospital Transfronterer.

També està celebrant la independència de Catalunya amb la camisa molla de cava?
Sisplau, quina imatge més vulgar...

Gràcies per presentar-se davant nostre, oh gran Joan Carbonero.

Joan F.