Joan Puighermós: 'Això del Laporta i el Carretero és una independència de Peta-Zetas'

Diuen que a Catalunya cada cop som menys cristians, però aquesta afirmació contrasta amb un fet ben curiós: al país hi ha cada cop més messies. I la postal bíblica es completa amb l’entrada en escena de falsos profetes, fariseus i promeses de miracles per enredar els ingenus. Així que els catalans tenim tots els números per esdevenir el poble escollit, encara que sovint ens preguntem qui ens ha escollit i per a què. Per això avui parlem amb el senyor Puighermós, un home que pensa que a Catalunya li aniria millor amb un sol messies.





ENTREVISTADOR: Gràcies per atendre’ns, senyor Puighermós. Voldríem començar l’entrevista fent menció a la remuntada electoral d’ERC que vaticina l’última enquesta del CIS.
Remuntada? Més aviat voldràs dir “avanç imparable”!

Bé, potser no tant. L’enquesta només pronostica uns 16 escons...
Doncs encara es queden curts, aquests pollastres del CIS! Escolta’m bé: el 28 de novembre Esquerra Republicana no aconseguirà ni 15 ni 16 sinó milers i milers d’escons!

Això és impossible! El Parlament consta només de 135 membres!
Escolta’m bé, et dic: l’èxit serà tan colossal que els membres de la resta de partits dimitiran en massa per fer-se militants d’ERC. Riuades de francesos, anglesos i magrebins irrompran a la nostra terra amb el ferm desig d’esdevenir catalans. L’Albert Rivera, disfressat de Moreneta, els repartirà entrepans de botifarra i el Montilla els donarà la benvinguda recitant versos d’Ausiàs March. I per homenatjar el renaixement de la nostra pàtria tornarà del tàrtar l’esperit de Pau Casals amb un himne triomfal que portarà el nom de “El cant dels F-16”.

I llavors, què? Proclamaran la independència?
Bé, la independència... Para el carro, no? Tampoc ens precipitem. Primer hem d’educar la societat i desprès POTSER hauríem de fer un referèndum. Seria infantil i poc realista proclamar la independència de bones a primeres. Això del Laporta i el Carretero és una independència de Peta-Zetas.

El noto lleugerament molest pel fet que Reagrupament i Solidaritat Catalana els hagin manllevat i accentuat el discurs independentista über alles. Sembla que ara ERC es veu obligada a esgrimir el tema del referèndum per diferenciar-se discursivament.
En absolut. Imagina que tenim un cotxe avariat. Laporta i Carretero diuen: “Arreglem-lo!”. Però ERC diu: “Portem-lo al taller!”.

I si el taller de la seva metàfora és Madrid?
Eh... uh... escolta: tu ets més de Manel o d’Els Amics de les Arts?

Jo sóc més d’Uriel Bertran. A ERC ja han fet alguna cosa per evitar la dissidència?
Per descomptat. Hem llogat al Centre d’Estudis Estratègics mitja dotzena de rifles de franctirador, d’aquells que guarden “per si de cas”, i hem ordenat al Joan Tardà que controli els frikis que ens queden amb mètodes soviètics.

Vostè va ser escollit el diputat més sexy. Això és tot un èxit perquè per alguna estranya raó quasi tots els polítics independentistes fan pinta d’esmorzar costella, cansalada i torrada. Com ho fa per mantenir-se en tan bona forma?
Em llevo cada dia a les 6 per fer spinning. I els caps de setmana marxo a Santa Maria d’Oló a plantar patates. Em desperto amb el sol, mastego uns alls crus i rego la gola amb un raig de ratafia. Vestit només amb una barretina llauro la terra amb les meves pròpies mans acompanyat de les pubilles i les anxanetes més belles de la contrada, que em canten amb veu de querubí les millors cançons dels Cors de Clavé. Quan el sol ataca més fort enfonso els dits en el vell rinxolat del meu pit xop, i m’eixugo la mà sobre un mantell vermell on hi deixo quatre barres grogues de suor.

M’intenta dir alguna cosa amb aquesta estampa bucòlica de tan mal gust?
I tant. Que la Catalunya actual s’ha de construir amb suor i no amb sang.

I quin paper hi té el Carod en aquesta Catalunya en construcció?
Doncs el mateix que tots els jubilats. Amb un caliquenyo a la boca es posarà davant les obres i criticarà tot el que fem la resta.

Sembla que estigui disgustat amb la retirada del Carod...
Doncs sí que ho estic, de disgustat, i molt! Perquè m’havia preparat uns eslògans boníssims: “Amb el Carod, Esquerra se’n va al clot” o “Carod, botifler, no facis més merder”. I res, ara els hauré de llençar a la brossa tots.

Imagino que tant vostès com els seus socis de govern no volen ni sentir a parlar del Tripartit.
Tripartit? Disculpa noi, però no conec aquesta paraula. Tripartit... Tripartit... sembla el nom d’algun adob per fer créixer les plantes.

Doncs més aviat les mata. Veuen més probable un pacte amb CIU, llavors?
Per descomptat.

Què els poden oferir?
Formatges de Santa Maria d’Oló. Sempre en porto dos sota l’aixella per si de cas. Mira, mira com flairen! No fa falta desodorant amb això.

Em referia a què els poden oferir en l’àmbit polític.
A diferència del PP i el PSC, els oferim catalanisme. I a diferència de Reagrupament i la secta del Laporta, els oferim sensatesa i maduresa.

De totes maneres, vostè ha dit de CIU que és “un partit propagandístic sense missatge clar”. No es deu creure massa les seves vel·leïtats independentistes...
Mira, jo m’hi pixo en l’independentisme de CIU.

Home, tampoc cal...
M’HI PIXO I M’HI CAGO EN L’INDEPENDENTISME DE CIU.

Baixi de la cadira i apugi’s els pantalons, que ja l’entenc.
M’HI PIXO I M’HI CA...

Que ja m’ha quedat clar! Gràcies pel titular, però potser els convergents no estaran massa contents.
Però si ho dic com una cosa bona! Jo em pixo damunt les meves patates i així creixen més fortes.

Llavors vostè no es pren seriosament la campanya del PSC consistent en repartir préssecs per denunciar el pinyol independentista de CIU.
No crec que existeixi aquest pinyol. Per això nosaltres volem ser el pinyol independentista de CIU.

Aquesta campanya els partits han afilat l’enginy amb mètodes propagandístics insòlits. A ERC, en canvi, aposten per un eslògan auster i decidit: Gent Valenta. Qui és la gent valenta?
A ERC no volem enredar ningú. Per això cridem a la gent valenta, aquella que mira enllà, amb decisió però amb prudència. La gent valenta és aquella a qui no li importa aixecar-se i mostrar-se tal com és. Ensenyar el seu cos nu amb franquesa i orgull!

Prou! Baixi de la cadira i posi’s la roba! Ja és el segon cop que el veig conill!
És que així s’hi està molt fresc.

No ho dubto, però compris un cinturó més fort, que sinó sembla que s’abaixi els pantalons amb massa facilitat.
Són els pantalons i el cinturó que m’han donat els estilistes del partit. Crec que els fan així expressament.

Qualsevol cosa. Moltes gràcies per atendre’ns, senyor Puighermós.


Joan F.