Alícia Quemacho: 'Aquella gent em droga i m'obliga a dir coses que no penso'

Imagineu que heu de vendre el PP als catalans. Un partit corcat per la corrupció, escindit entre el conservadorisme moral i un hipotètic neoliberalisme econòmic i amb una estratègia política estatal que es beneficia de la vexació de Catalunya. Una tasca difícil, oi? Sembla més pròpia d’un sant que d’un especialista en màrqueting polític. Però, afortunadament, l’Alícia Quemacho té una mica de cada. Per això és la candidata catalana pel seu partit. O potser és perquè, com diuen les males llengües, el dia que van fer caure el caps dels seus rivals amb una espasa ella estava acotxada enllustrant les sabates dels seus superiors.
Però a Hospital de Campanya no som malpensats, i per això preferim discutir-ho amb ella.






Entrevistador: Benvinguda senyora Alícia Quemacho. L’altre dia vam estar tous entrevistant l’Artur Gas perquè probablement serà president i encara hi haurem de fer tractes. Però avui no anirem amb mitges tintes.
Alícia Quemacho: Què vol dir ‘mitges tintes’?

A vostè l'acusen de ser una titella de Rajoy. Què n'opina d'això?
Doncs... no sé. Puc trucar al Mariano per preguntar-li-ho?

Endavant.
Truco, eh?... Comunica... se sent música.

Quina música? L'Himne d'Espanya? El del PP?
No. Es sent YMCA. Dels Village People.

No sabia que a Rajoy li agradés la música disco.
No és la música disco el que li agrada...

Què és, llavors?
Els Village People. Un indi, un obrer i un policia negre, gent diferent lluitant per un projecte comú. És una metàfora de la seva Espanya.

Clar. Piqué, Sirera, Nebrera... Corre el rumor que al PP català han rodat caps fins que han quedat els més submisos, els més tontos, aquells que no saben fer ni la O amb un canut. Què n’ha de dir?
Què és una O?

No sap què és una O?
Tampoc sé què és un canut. Que potser és alguna cosa independentista?

A vegades sí. Vostè ha deixat clar a CiU que només pactarà amb ells si s’obliden del concert econòmic, com a mínim fins el 2012.
I no només això. Si volen establir qualsevol tipus d’acord per governar hauran de revocar la prohibició dels toros, eliminar l’ús preferent del català a les administracions i disfressar el Duran i Lleida de Follet Tortuga.

I si no accepten?
Podem pactar. Però som inflexibles en la disfressa del Duran. És que al Parlament ens avorrim molt i sempre va bé riure’s d’algú.

De totes maneres, el seu estimat Rajoy ha declarat que el concert econòmic català 'no és' a la Constitució. Què hem de fer, els catalans, per encaixar a la Constitució?
Oh, és molt fàcil! Estar ben callats.

Vaja! Quiets, callats i de cara a la paret, com els nens petits?
Només callats. Que si estem quiets baixarà el PIB.

El de Catalunya?
Sí, sí. El de Catalunya també.

Quan intervé als mitjans públics catalans destaca per un discurs càlid i moderat. En canvi, quan fa declaracions a Madrid vostè treu llustre a un discurs ranci, castís i fins i tot paranoic, especialment amb qüestions de polítiques identitàries.
Mira, és que és molt fort, però algun dia ho havia de dir: aquella gent m’amenaça. Aquella gent em droga i m’obliga a dir coses que no penso.

Els periodistes Madrid?!
No, els catalans!

És que els catalans tenen molta mala idea. Sobretot els periodistes. He sentit que alguns es refereixen a vostè com 'La Yola Berrocal de la política'. Com és això?
És que abans em deien 'La Carmen de Mairena de la política'. Però clar, com que ara la Carmen és candidata amb la CORI...

Clar, clar... Però per què li deien així?
No ho sé. No m'ho han volgut dir mai. Els periodistes tenen molt morro, però alguns no ho saben.

No són els únics que tenen morro i no ho saben.
Què vol dir ‘morro’?

Però si és vostè la primera que ha fet servir la paraula!
Ja, però és que a vegades parlo d’oïdes.

Potser el seu gest més polèmic ha estat el pamflet que vinculava el crim amb la immigració romanesa a la ciutat de Badalona. Alguns col·lectius l’han acusat de xenòfoba. Com es defensa d’aquest atac?
Jo no odio els immigrants. Hi ha gent qui diu que són bruts, però és fals. La meva dona de fer feines és de l’Equador i em deixa una casa com per llepar-hi mel. A més, els immigrants són necessaris. L’únic problema amb els immigrants és que la gent del país no els vol veure. Però el PP ha trobat la solució...

Expliqui, expliqui...
Els posarem tots a viure al mateix barri. Així quan la gent surti al carrer no veurà cares morenes i grogues.

Crec que això té un nom...
Ah, si?

El tinc a la punta de la llengua... Com era?... Ah, si: GUETO.
Tu te agachas y yo te la meto!

No sap què vol dir ‘gueto’, no?
No...

En fi. Acabem l’entrevista a l’estil Cosmopolitan.
Vinga, vinga!

Senyora Quemacho, la volem felicitar per la seva capacitat de combinar una activitat política frenètica amb l’educació del seu fill des de la condició de mare soltera.
És que jo sóc una dona moderna, autosuficient i hermafrodita. Com els cargols. No necessito cap home per criar i concebre una criatura.

I què en pensa d’això el sector més beat i tradicionalista del PP?
Crec que no tenen res contra els cargols.

Doncs moltes gràcies per la seva atenció, senyora Quemacho.
Què vol dir ‘atenció’?

Joan F.